diumenge, 1 de desembre de 2013

Todo el mundo al suelo!

Servidor, nat al 1971, mai ha viscut en una dictadura formal. Quan jo vaig néixer, el règim de Franco arribava a les acaballes i la meva generació va ser la primera en educar-se en la immersió en català, per bé que encara recordo a l'any 1980 un professor franquista d'aquells que feien una mica de por. I és ben clar que una gran majoria de la societat catalana actual no ha viscut ni ha patit els estralls d'una dictadura, com sí que ho van viure les generacions anteriors a la nostra.

Avui, la gent que ha crescut amb mi, ens trobem de ple en la maduresa i molts tenen responsabilitats laborals, polítiques, sindicals, empresarials, familiars... Es pot dir que la generació que voreja la quarentena és la que està agafant les regnes de la societat. I aquesta generació és la que ha (hem) viscut els anys daurats del consumisme i l'Estat de Benestar. Els nostres avis i pares van madurar i envellir en el marc dels anys gloriosos del creixement i l'Estat de Benestar.

Però el consens constitucional del 78, aquell procés constituent marcat pel règim anterior, fou només una fal·làcia. L'esquerra independentista mai va acceptar aquell engany, i des dels anys de la clandestinitat les diferents organitzacions de l'EI (des del PSAN fins a la CUP) han combatut aquell pacte que ens condemnà a viure atrapats en dins d'un estat que de fet mai ha acabat de superar el marc franquista.

La manca de perspectiva ha impedit durant molts anys a la meva generació i a d'altres veure la vertadera naturalesa antidemocràtica d'Espanya. Per això convé llegir el diari The Guardian i copsar com n'és de preocupant la deriva radical i autoritària que ha emprès el PP. La nova llei de seguretat ciutadana pretén instaurar la por per dissuadir les mobilitzacions ciutadanes; és una vella pràctica heretada directament del franquisme, la qual cosa demostra que hi ha un fil conductor entre els anys actuals i la dictadura que ens indica quina és la vertadera naturalesa autoritària de l'estat espanyol: escampar la por, dissuadir les protestes, imposar un règim de terror i por amb l'única finalitat de mantenir la pau social i la protecció de les elits, dels gàngsters de la banca i de tota plana major dels poders fàctics. Això ho està afirmant un rotatiu europeu de prestigi, i ens convé no obviar-ho. Crec que ens hauríem d'acostumar a escriure en diferents idiomes i demanar ajuda a l'exterior.

Retallades en sanitat i educació, 6 milions d'aturats i aturades, pobresa infantil, misèria generalitzada, economia ineficient i vinculada al monocultiu turístic, industrialització decadent i basada en les exportacions (mà d'obra barata), explotació laboral i pèrdua de drets laborals i socials (reforma laboral regressiva), reculada dels drets humans, brutalitat policial, persecució de la llengua catalana, poc respecte a la natura... El règim franquista practicava la tortura, l'assassinat encobert i la brutalitat policial. Es feien lleis dures per perseguir als dissidents polítics, i es criminalitzava i perseguia als crítics amb el règim, fins al punt de fomentar l'exili.

Avui, l'estat espanyol retorna a la seva naturalesa feixista, de la mà de personatges tan sinistres com Jorge Fernandez Díaz, un autèntic enemic de la democràcia que pretén instaurar el terror entre la ciutadania. Injuriar Espanya serà delicte, manifestar-se davant d'edificis públics també, insultar un policia estarà penat, convocar una consulta democràtica pot estar castigat amb 5 anys de presó, injuriar un electe serà considerat delicte... I mentrestant la banca continua robant a plena llum del dia, l'atur continua disparat i les patronals poden fer i desfer el que volen amb les persones treballadores, els polítics d'elit viuen vides de luxe i la llista Forbes cada cop està més plena d'il·lustres espanyols que viuen les seves vides de luxuria i excessos. Espanya vol evitar el retorn del 15M i vol impedir que el poble català s'expressi a les urnes.

Aviat opinar també estarà perseguit i és possible que articles com aquest siguin considerats delicte i els seus autors empresonats. Això és l'espanya del segle XXI. Davant d'això només hi ha un camí. La independència del nostre poble i la revolta social!