dijous, 3 d’abril del 2014

Els rebuts de serveis bàsics

La revolució industrial i el progrés econòmic fruit de l'esforç de la classe treballadora, va desenvolupar la societat i mica en mica es van superar les estructures de l'Antic Règim i el nostre país es va anar modernitzant. El procés històric de l'arribada de serveis bàsics com ara l'electricitat, el clavegueram, l'aigua corrent i la recollida de residus és complex, però no hi ha dubte que va revolucionar l'economia del territori i la pròpia composició urbana i demogràfica, fet que va afavorir la concentració en poblacions i ciutats.

Avui, en ple segle XXI, el cost dels serveis bàsics no poden ser assumits per una part important de la ciutadania i han emergit fenòmens com ara la pobresa energètica i la pobresa hídrica, que no són més que manifestacions d'una realitat estructural que existeix molt abans que la crisi actual, és a dir, la pobresa i les desigualtats. Però el cop d'estat econòmic perpetrat per les elits i conegut com a crisi ha agreujat el fenomen i avui aquesta realitat s'expressa de forma molt crua i devastadora.

Els serveis bàsics com la llum, l'aigua i el gas estan en mans privades i si hi ha un element comú entre els tres serveis és la manca de transparència. En d'altres paraules, la informació que ve a la factura és recargolada i rebuscada, quasi indesxifrable. I això passa perquè les empreses privades que gestionen aquests serveis primen per damunt de tot el seu propi benefici i es veuen afavorits  per un estat i un corpus legal mancat de tradició democràtica.

La suma del cost de l'aigua, l'electricitat, el gas, el telèfon, l'alimentació bàsica (pa, llet, arròs, verdura, fruita i proteïnes), el calçat, el vestit i l'habitatge, és molt elevat i les rendes més baixes no poden assumir-lo. I en aquestes rendes no hi ha només persones que viuen per sota del llindar de la pobresa sinó que també hi ha assalariats i precaris que malviuen amb sous de misèria. Aquesta és la realitat incòmoda que les elits es neguen a reconèixer.

Davant d'aquesta realitat penso que cal impulsar un canvi de paradigma en la prestació de serveis. Cal reforçar la vocació de servei públic i cal rescatar aquests serveis que resten bloquejats en mans privades. Cal desplegar una nova cultura de l'energia i l'aigua basada en l'estalvi, l'eficiència, l'ús responsable i assenyat dels recursos i sobretot cal invertir esforços i coneixement en potenciar la transparència.

Els usuaris hem de saber el cost real dels serveis públics més bàsics i alhora hem de ser exigents i autoexigents en la correcta gestió d'aquests recursos. Però la triple aliança entre polítics irresponsables i neoliberals, bancs privats i empreses privades està impedint el lliure exercici del debat públic. Tenen por de ser transparents i oberts perquè tenen por de perdre privilegis. Ara bé, el país s'hi juga la cohesió social i l'exercici dels drets humans i no es pot permetre més el luxe que la seva ciutadania continuï patint. Per això cal que ajuntaments i altres institucions facin un pas i comencin a posar-se al cantó dels usuaris i alhora facin front a les empreses que tenen el monopoli d'aquests serveis bàsics.