dissabte, 7 de juny del 2014

Electricitat i CO2 municipal

El passat 5 de juny vaig tenir l'oportunitat de visitar dos equipaments municipals que incorporen dues fonts d'energia renovable. En la visita vaig poder conversar llarga estona amb tècnics municipals molt competents en la matèria als quals agraeixo la visita i la informació.

Un dels equipaments és l'escola bressol l'Olivera,a Montilivi que incorpora una caldera de geotèrmia. L'equipament incorpora també telecontrol a distància i això permet optimitzar l'eficiència i estalviar el màxim d'energia. La caldera de geotèrmia s'alimenta de l'aigua temperada que hi ha sota terra i mitjançant un complex sistema de variacions de temperatura aconsegueix escalfor de forma molt estable i eficient.  L'altre equipament és el CEIP groc, a Santa Eugènia i en aquest cas hi ha una caldera de biomassa que permet un òptim sistema de calefacció.

La setmana de l'energia hi haurà un parell més de visites, aquest cop al Pavelló de Fontajau i al Centre Cívic del Ter. Però jo entenc que haurien de ser obertes a la ciutadania.

Cal saber que el conjunt d'equipaments municipals i l'enllumenat públic consumeix un total de 20 Gigawats anuals, una xifra considerable de la qual només un trist l'1% és generada a Girona i de forma renovable. Si hi afegissim el consum privat que hi ha al municipi obtindriem una xifra colossal de la qual un ínfima part és generada de forma neta i diversificada. Ara mateix no disposo de dades referents al total d'emissions de CO2 però de ben segur que la dada és important.

Més enllà del consum d'energia en llars privades, empreses i equipaments públics hi ha consums afegits derivats del model de gestió.



I aquest és un dels reptes que tenim com a municipi, apostar per l'estalvi, l'eficiència i l'impuls de la diversificació en la generació d'energia neta. La lluita contra el canvi climàtic, per la democratització del model energètic i per l'estalvi i l'eficiència son reptes i obligacions que hem d'incorporar a l'agenda municipal i a l'agenda col·lectiva de ciutat. Però per aconseguir-ho ens cal més participació de la ciutadania i més sensibilitat ambiental alhora que més consciència col·lectiva.

Canviar les bombetes ( actualment de vapor de sodi)  de l'enllumenat públic i copsar si realment calen tants fanals; instal·lar nous modes de producció energètica baixa en emissions de CO2 ( hidroelèctrica, solar tèrmica, eòlica, biomassa...),  modificar hàbits de consum i potenciar els aïllaments tèrmics i tancaments eficients ha de ser el pal de paller d'un full de ruta que ens apropi a les ciutats avançades i sostenibles que trenquin amb l'actual model energètic centralitzat, insostenible  i ineficient. Una ciutat de Girona més democràtica, sostenible, amb més qualitat de vida és possible i depèn de tots nosaltres.