Aturem el terrorisme patronal

A les comarques gironines hi ha ara mateix dos casos evidents de terrorisme patronal. Una actitud agressiva i de menyspreu cap a les persones treballadores que intenten guanyar-se un sou per a poder viure i mantenir les seves famílies.

Un cas és el dels empleats del sector del reciclatge a Sils. L'empresa A.J. Ruz manté una creuada de menyspreus, abusos i explotació laboral contra una plantilla de treballadors que viu terroritzada. Un tracte personal inhumà, obligació de fer hores extres i no poder fer vacances, feina dura i sense disposar d'EPI (Equips de Protecció Individual), sous de misèria, acomiadaments improcedents a treballadors que reivindiquen els seus drets....I tot això ha fet acabar la paciència d'una plantilla que ha dit prou i ha anat a la vaga. 23 dies de vaga en els quals han sovintejat les amenaces i les intimidacions. Unes pràctiques que recorden les velles formes que empraven les patronals de primers del segle XX. A alguns empresaris d'avui dia ja només els falta contractar pinxos a sou per a atemorir encara més als espantadissos treballadors que reclamen els seus drets.

En el sector del reciclatge hi ha una autèntica màfia organitzada que fa negocis bruts de forma opaca i corrupta. I tot això passa enmig de la indiferència dels ajuntaments que han externalitzat els serveis de recollida de residus. Es manté a la població desinformada i mentrestant aquestes empreses fan negocis bruts, exploten laboralment als treballadors i impedeixen que la gestió dels residus sigui més eficient

Un altre cas molt greu és el de la plantilla de treballadors de l'empresa Grober, a Bescanó. La majoria de la plantilla son dones i han viscut la decadència de l'empresa, que en època de vaques grasses els seus "amos" es dedicaven a viure vides de luxe i malbaratament. Ha arribat la crisi i aquests nous rics amb aires de grandesa han començat a retallar drets laborals de la plantilla per tal de mantenir ells el seu nivell de vida de luxe ( els petits empresaris sovint son igual de malcuats que els grans!). La qüestió és que les treballadores van haver d'aguantar mesos sense cobrar un duro i finalment l'empresa ha tancat. Ara tot està als jutjats i els treballadors han de fer guàrdia cada dia davant l'empresa per intentar salvar la maquinària, poder-la vendre i recuperar almenys les indemnitzacions.

La qüestió és que la direcció està temptada de robar la maquinària i quedar-se els ingressos de la venda per a ells, el mateix que ja va succeir fa uns anys a Burés Tèxtil, a Anglès. Això és molt greu i deixa clar que les xifres macroeconòmiques amaguen l'explotació laboral, la precarietat, els abusos i les humiliacions que les direccions i els accionistes apliquen a la classe treballadora.

Sé que les solucions no són fàcils però sí que, com a mínim, podem ser solidaris i reivindicatius. Solidaris amb els treballadors, denunciant el terrorisme patronal i reivindicant alhora un teixit productiu que és la base de la riquesa d'un país. Un teixit però que no pot estar en mans exclusives de l'oligarquia (la petita i la gran) sinó que ha d'estar sota el control democràtic de la classe treballadora. No és fàcil perquè la casta empresarial s'ha dotat d'una legislació que li posa les coses fàcils. Però cal reaccionar, impulsar el moviment cooperatiu i començar a fer una mica de por als poderosos, que estan massa acostumats a viure enmig del luxe i les seves típiques pràctiques antidemocràtiques.