Protegir els arbres monumentals de Girona

A Catalunya hi ha un catàleg d'arbres monumentals força interessant. Del Pirineu a la Depressió Central, passant per la Serralada Transversal i les Serralades Prelitoral i Litoral, hi ha tot un ventall d'espècies autòctones que compten amb exemplars centenaris. Roures, alzines, oliveres, freixes, oms, avets, pins pinyoners.....esquitxen el paisatge amb els seus diàmetres gegantins.

Observar un d'aquests arbres és tot una experiència i un goig. La ma de l'home, sempre assedegada de destrucció ambiental, de tant en tant també és benigne i opta per protegir, preservar i difondre un patrimoni natural que mai cuidem amb prou cura.  Fa poc el geògraf de la UDG Josep Gordi ha publicat un llibre que proposa vincular els arbres amb l'espiritualitat i donar un nou enfocament a la natura i la seva preservació. És de lectura molt recomanada i pot obrir nous horitzons i perspectives en la protecció del nostre patrimoni natural, que també ho és del món sencer.

A Girona tenim la sort de poder gaudir d'alguns d'aquests arbres gegantins. A la zona de Palau, prop del Mas Abella hi ha dos roures gegantins que malgrat no estan catalogats a nivell de la Generalitat si que disposen del distintiu d'interès local. Son vertaderadament impressionants i penso que no aboquem prou esforços en protegir-los i explotar-ne els valors culturals i pedagògics que projecten. Observar-los, admirar-los, fondre's amb l'entorn i la seva ombra és una experiència que té efectes terapèutics molt valuosos. L'Ajuntament de Girona hauria d'esmerçar més esforços en posar en valor aquest patrimoni, el conjunt de la ciutat n'obtindria molts beneficis.