divendres, 5 de desembre del 2014

La gestió de l'aigua a Girona: models, errors i comissions de control

A Girona cada cop que obrim l'aixeta de casa per a beure aigua, dutxar-nos, cuinar o rentar la roba, activem tota una infraestructura complexa, opaca i desconeguda. A Girona, l'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter S.A és qui distribueix i abasteix l'aigua en l'àmbit d'aquests tres municipis. L'empresa és un 80% de capital privat i un 20% de capital públic. La part pública son els ajuntaments de Girona (14%) Salt (4%) i Sarrià de Ter (2%) i la part privada és l'empresa Girona S.A, participada al seu torn per diverses empreses internacionals.

Concretament Aqualia ostenta el 33,61% de la societat, CaixaBank el 34,22%, AGBAR un 31,42%  i un petit accionista (desconegut i anònim) que té  el 0,75%. Al seu torn Girona S.A participa a Aigües de Blanes amb un 49% i a Prodaisa amb un 45%. Pel que fa a la composició dels accionistes de Girona S.A, Aqualia és ara mateix propietat de FCC, que acaba de ser adquirida pel multimilionari George Soros. AGBAR és propietat de Hisusa Holding de Infraestructuras y Servicios Urbanos S.A, que està participada directament per Suez Environnement Company, S.A, un companyia global de capital francès.

Però els tripijocs entre magnats de la banca i les grans empreses continuen i aquest passat estiu La Caixa (que també tenia participació a AGBAR) va vendre a Suez part de les seves accions. Al seu torn La Caixa espera augmentar la seva presència a AGBAR i és possible que a hores d'ara ja s'hagi tancat una operació d'alt nivell que hagi modificat novament la composició de l'accionariat.

La història recent del servei d'aigua a Girona és que a l'any 1976 es funda la societat Girona SA i es presta el servei fins a l'any 1992 que a partir d'aquesta data es prorroga 20 anys i a partir de l'any 2012 la pròrroga s'allarga fins l'any 2020. La qüestió és que els diferents governs municipals sempre han apostat per privatitzar el servei de gestió d'aigua i cap d'ells s'ha plantejat retornar al model municipal que és més transparent, eficient, democràtic i participatiu. Bona prova d'això és que una bona colla de municipis catalans i d'arreu del món aposten pel model públic. A Catalunya els municipis que aposten per aquest model estan agrupats al consorci CONGIAC, que aposta per una gestió integral del cicle de l'aigua amb el servei públic i el respecte al medi ambient com a paradigmes de gestió.

El contracte no signat entre els tres ajuntaments i el soci privat Girona S.A no preveu més pròrrogues. En el contracte i el conveni de pròrroga consta que Girona S.A ha de compensar als 3 ajuntaments amb 3,75 M€ en concepte de cànon (retorn). Doncs bé, en un exercici exemplar de política clientelar i d'aparador, l'alcalde Carles Puigdemont (CiU) va decidir que es "patejaria" bona part d'aquests ingressos en unes obres d'art contemporani. No cal dir que el finançament privat que aposta el soci privat se'l cobrarà a base de bé com molt bé expliquen els companys d'Aigua és Vida.

L'operació no és exclusiva de Girona i és ben comuna a molts municipis de Catalunya que han externalitzat la gestió d'un dels drets humans més bàsics: l'aigua. Els pactes i els cànons formen part d'un estil de fer política que ha facilitat el clientelisme, l'opacitat i l'empobriment de la democràcia. Amb l'avançament de diners dels cànons els alcaldes han pogut fer promeses electorals i acontentar lobies que els tornen a votar. Mentrestant, els accionistes cerquen fórmules per retornar el que han avançat: allargar les concessions, fer augments de tarifa o no fer les inversions adequades a la xarxa d'infraestructures en baixa.

Arran d'una auditoria encarrega per les intervencions dels ajuntaments de Girona i Salt han sortit a la llum algunes informacions que fan preveure que la gestió d'AGISSA no és del tot correcte. Probablement seran coses menors però com a mínim hem tingut l'oportunitat de demanar la creació d'una comissió de control sobre AGISSA. Hi haurà entre 5 i 6 sessions i la primera començarà el 22 de desembre; al cap d'un mes i mig aproximadament es publicaran les conclusions. Estarem al cas i informarem. Mentrestant no deixarem de reclamar una gestió més eficaç, democràtica, pública, transparent, participativa i propera d'un recurs propietat dels humans i que de cap de les maneres hauria de ser objecte de mercadeig per part de multinacionals vulgars i arrogants.