Aquests dies hem anant tenint notícia d'episodis de repressió als i les activistes de la PAH. L'emergència habitacional que es viu als Països Catalans i a l'estat espanyol ha generat una reacció popular canalitzada a través de la PAH. La Plataforma d'afectats per la Hipoteca és un moviment de resistència i ajuda mútua social que ha entroncat amb els moviments als barris que es van formar durant el franquisme.
En aquell moment molts barris populars no disposaven de serveis bàsics (enllumenat, clavegueram, aigua potable, electricitat...) i les classes populars organitzades van forçar les institucions a introduir millores. Els incipients ajuntaments democràtics van assumir bona part de la feina. Més de 40 anys després, la crisi econòmica i social planificada per la dictadura bancària d'aquest primer terç del segle XXI ha castigat amb força les classes populars i aquestes s'han hagut d'autoorganitzar per defensar entre d'altres coses el dret a l'habitatge.
Però la reacció violenta de la banca s'ha traduït també en una acció violenta i repressiva a través de les forces policials, que no dubten en convertir-se en el braç armat i executor de la tirania capitalista. N'hem vist un bon episodi a Vallecas (Madrid), on en un exercici de crueltat i brutalitat, han desnonat a una àvia de 85 anys.
A Rubí (Vallès Occidental) la PAH ha fet una acció de resistència pacífica consistent en ocupar una oficina bancària i demanar solucions per a una vintena de famílies que es troben immersos en processos de desnonament. L'acció contundent i violenta de la policia ha desallotjat el campament de resistència i un cop més els drets humans, socials i democràtics d'una part important de la població son vulnerats de forma sistemàtica.
A Girona, dues integrants de la PAH, la Doris i la Marta, son acusades i condemnades a 6 mesos de presó pel fet d'haver protestat en defensa dels més febles i vulnerables de la societat. En una nova mostra de crueltat i de seqüència orwelliana (els febles castigats, els poderosos premiats) la Doris i la Marta s'han d'enfrontar a penes de presó mentre els responsables de l'estafa bancaria han estat rescatats i viuen en els seus paradisos de luxe.
La repressió és una estratègia dels poderosos per a mantenir a ratlla als resistents. Però la repressió desferma solidaritat i enforteix conviccions. Des d'aquestes ratlles vull enviar un missatge de solidaritat als companys i companyes de Rubí, a la Doris i la Marta. La batalla pel dret a l'habitatge continua i la construcció d'alternatives és l'arma que més temen els poderosos, esmolem-la i defensem-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada