dimarts, 30 de desembre de 2014

Pagesia gironina


En la nostra societat urbana el mot pagès sovint s'ha associat a conceptes negatius. Fins i tot s'ha entonat com un insult i sinònim d'algú que és brut, pòtol i pobre. Una bona mostra de la prepotència de la nostra societat urbana i classista. A Girona la pagesia gairebé ha estat extingida. Queden uns pocs reductes a Campdorà de dalt i de baix, a Taialà i a les Hortes de Santa Eugènia.


Crec que hem tractat injustament als pagesos i pageses i tinc el convenciment de que hem comès un error estratègic com a societat marginant i arraconant a la pagesia. La pagesia acumula una cultura ancestral de vincle amb la terra que és un patrimoni col·lectiu del país. Produir aliments, treballar la terra, contacte diari amb la natura i amb el cicle solar és quelcom molt antic però que la nostra societat urbana ha atacat constantment fins a fer-ho desaparèixer.

Recordo que de petit tenia uns amics pagesos, de la zona de Campdorà. Eren gent fornida, treballadora i portadora de saviesa popular. Produïen aliments diversos (animals de corral, ous, blat, horta...) i els venien a veïns de Girona. Anaven tirant però als anys 80 la pagesia catalana va rebre un cop molt dur amb l'entrada a la CE. Les normatives i la creixent competitivitat internacional va arrassar als sectors més febles i modestos de la pagesia i la progressiva industrialització de l'alimentació va donar el cop de gràcia a la nostra pagesia. El procés de desintegració de la pagesia va començar als anys 60 del segle XX, va reforçar-se als anys 80 i ha arribat als nostres dies fregar l'extinció total. I això té conseqüències molt greus pel nostre paisatge, per la nostra alimentació, que cada cop és més artificial i insana.

Queden encara alguns valents resistents que lluiten per no plegar veles. Però no podran tirar endavant si no troben la complicitat dels ciutadans. Hem de decidir si volem pagesos i pageses, hem de decidir si volem un món rural viu i hem de decidir quin tipus d'alimentació volem. Tant senzill i complicat com això.

Convido tothom a visitar els pocs pagesos que encara ens queden a la nostra Girona urbana. Al terme municipal en tenim uns pocs i a la nostra rodalia uns quants més. Celrà, Juià, Sant Gregori, Vilablareix, Salt, Sarrià de Ter... massa pocs pagesos per a un territori tant gran. Els hi donem un cop de mà?

2 comentaris:

Sandra Ricart Casadevall ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Francesc Verntallat ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.