dimarts, 30 de desembre de 2014

Pagesia gironina


En la nostra societat urbana el mot pagès sovint s'ha associat a conceptes negatius. Fins i tot s'ha entonat com un insult i sinònim d'algú que és brut, pòtol i pobre. Una bona mostra de la prepotència de la nostra societat urbana i classista. A Girona la pagesia gairebé ha estat extingida. Queden uns pocs reductes a Campdorà de dalt i de baix, a Taialà i a les Hortes de Santa Eugènia.


Crec que hem tractat injustament als pagesos i pageses i tinc el convenciment de que hem comès un error estratègic com a societat marginant i arraconant a la pagesia. La pagesia acumula una cultura ancestral de vincle amb la terra que és un patrimoni col·lectiu del país. Produir aliments, treballar la terra, contacte diari amb la natura i amb el cicle solar és quelcom molt antic però que la nostra societat urbana ha atacat constantment fins a fer-ho desaparèixer.

Recordo que de petit tenia uns amics pagesos, de la zona de Campdorà. Eren gent fornida, treballadora i portadora de saviesa popular. Produïen aliments diversos (animals de corral, ous, blat, horta...) i els venien a veïns de Girona. Anaven tirant però als anys 80 la pagesia catalana va rebre un cop molt dur amb l'entrada a la CE. Les normatives i la creixent competitivitat internacional va arrassar als sectors més febles i modestos de la pagesia i la progressiva industrialització de l'alimentació va donar el cop de gràcia a la nostra pagesia. El procés de desintegració de la pagesia va començar als anys 60 del segle XX, va reforçar-se als anys 80 i ha arribat als nostres dies fregar l'extinció total. I això té conseqüències molt greus pel nostre paisatge, per la nostra alimentació, que cada cop és més artificial i insana.

Queden encara alguns valents resistents que lluiten per no plegar veles. Però no podran tirar endavant si no troben la complicitat dels ciutadans. Hem de decidir si volem pagesos i pageses, hem de decidir si volem un món rural viu i hem de decidir quin tipus d'alimentació volem. Tant senzill i complicat com això.

Convido tothom a visitar els pocs pagesos que encara ens queden a la nostra Girona urbana. Al terme municipal en tenim uns pocs i a la nostra rodalia uns quants més. Celrà, Juià, Sant Gregori, Vilablareix, Salt, Sarrià de Ter... massa pocs pagesos per a un territori tant gran. Els hi donem un cop de mà?

3 comentaris:

Sandra Ricart Casadevall ha dit...

Una bona forma d'acostar-se al context periurbà seria impulsar unes "vies rurals", a semblança de les vies verdes que tant s'han promocionat. Una proposta que aviat arribarà al consistori de la mà de la Fundació Agroterritori i que confiem en què compti amb el suport de qui, com tu, valora la pagesia per la seva multifuncionalitat.

Francesc Verntallat ha dit...

En el anàlisi que has fet sobre la desaparició de la agricultura, que trovo correcte, m'agradaría afegir-hi un altre factor, per mi importantisim, i que estem patin ara mateix, i es el turisme. La llei de turisme rural que va fer el Josep Huguet (ERC) en l'epoca que governaben, ens a plantificat en mig del camp o la muntanya uns hotels regentats per gent que no té ni p... idea d'agricultura, i a mes a mes guanyen molts calés.I putajats el de sempre. Seria maco, que es fes alguna llei per protegir la nostra especie, no et semble?
.

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Sandra, pots comptar amb el meu suport i el de la CUP a aquesta iniciativa de la Fundació Agroterritori. Francesc, jo mai he estat d'acord en què el turisme substitueixi la pagesia. Ara bé, no tinc prou coneixements com per emtre un veredicte amb rigor. Sigui com sigui si que crec que hi ha activitats tradicionals com la pagesia, el pastoreig, la pesca tradicional, la silvicultura....que s'han de protegir, potenciar i preservar.