divendres, 9 de gener del 2015

Combatem l'atur i la precarietat amb un canvi de paradigma econòmic i social

Els plens de l'ajuntament de Girona comencen cada mes amb un repàs a les dades de l'atur. És una lectura tècnica i triomfalista que cada mes fa l'alcalde Puigdemont. Llegeix les dades mensuals i interanuals i fa la seva pròpia interpretació; en la línia de la dreta general, Puigdemont i CIU constaten una recuperació econòmica que gràcies a les seves receptes neoliberals està deixant enrrere la crisi.

És el mateix discurs que cada mes fa Rajoy, Merkel o Cameron. I és clar, la franquícia catalana de la dreta reprodueix exactament la mateixa pràctica. Segons Puigdemont les xifres d'atur ( que oscil·len entre les 7000 i les 7500 persones a la ciutat) indiquen una millora a l'alça des que ells van arribar al govern i això és la prova que aquest és el camí que s'ha de seguir.

Però és evident que la ocupació que ofereix la dreta política i econòmica és ben clara. Precarietat, flexibilitat, temporalitat i pobresa. És a dir, treballar per ser pobres i al servei d'empresaris irresponsables i cobdiciosos.

Cal combatre la xacra de l'atur i la xacra de l'ocupació precària i esclava, perquè l'únic que fa és perpetuar la desigualtat, la involució democràtica i la pobresa. Cal en aquest sentit fer un replantejament de la cultura empresarial i repartir millor el treball alhora que apostar més fort per una societat més igualitària i equitativa. Més formació ocupacional, més plans d'ocupació i més formació en idiomes és el que ens cal. En definitiva un canvi de paradigma que s'ha de fer en clau global i local.