divendres, 16 de gener de 2015

La fi del procés sobiranista?

L'acord que s'ha tancat aquests darrers dies entre les cúpules de CDC i ERC, amb el suport de l'ANC, Òmnium i l'AMI està aixecant polseguera. Després de dos mesos llargs d'indefinició, dilacions, confusions i molts dubtes, finalment el president de la Generalitat ha fet públiques les bases de l'acord, que passen per un pacte de legislatura entre ERC i CiU i endarrerir la data de les properes eleccions a la tardor de 2015.

El moment culminant que es va produir el passat 9 de novembre amb el procés participatiu va quedar estroncat amb l'aparició del tacticisme i la proposta presidencial que des del meu punt de vista era una maniobra de la dreta corrupta per no perdre pistonada electoral i guanyar l'hegemonia política en el procés obert a Catalunya. I tal dit tal fet. Les habilitats retòriques del president el van portar a no fer una consulta (val a dir que amb el suport de diversos partits que van tenir un atac escènic de "legalitits")  en clau de desobediència i a fer un procés participatiu sense conseqüències polítiques. I la condició que ell mateix va posar és que el procés participatiu s'hauria de complementar amb unes eleccions legals i amb garanties democràtiques i sobretot,  de caràcter plebiscitari. Una seqüència que ens havia de portar a una majoria parlamentaria que declarés la DUI.

Però lo raonable hauria estat que després del 9N les eleccions s'haguessin convocat de forma immediata a fi i efecte de donar una lògica de continuïtat al procés. Però la dreta catalana no estava disposada a perdre l'hegemonia i per això les dilacions van començar. En Mas i CiU saben perfectament el que implica dilatar el procés i congelar-lo fins a la tardor d'aquí a 8 mesos. Implica tallar en sec la il·lusió i implica donar més temps a l'espanyolisme (en totes les seves formes) per reorganitzar-se i erosionar les possibilitats de conformar una majoria parlamentària de caire sobiranista.

CiU ha pactat amb ERC acords de legislatura i ERC haurà faltat a la seva paraula de no reeditar mai més uns pressupostos autonòmics per Catalunya. Em sorprèn que gent ferma i d'esquerres com en Joan Tardà assumeixin aquesta maniobra política tant perillosa pel procés sobiranista i el futur de Catalunya.

Lluís Maria Xirinacs va escriure el llibre "La traïció dels líders" per criticar als dirigents de la transició política del 1978 que es van vendre el somni de la llibertat nacional a preu de saldo. I molt em temo que la "transició nacional" del 2014 ha quedat reduïda a una traïció dels líders en tota regla. Em sap un greu terrible constatar que probablement i per alegria dels espanyolistes, el procés sobiranista ha arribat a la seva fi i s'ha saldat amb un nou fracàs històric. Tanmateix no perdem l'esperança perquè la llibertat del nostre poble arribarà si seguim perseverant.

Ara haurem après definitivament la lliçó i no permetrem mai més que els "líders" i les oligarquies embrutin el nom del nostre país. El procés sobiranista potser ha fracassat, el temps ho dirà, en tot cas tots els processos d'emancipació per a què triomfin han d'estar en mans de la gent, no dirigits des de despatxos del poder, que és el que ha intentat Artur Mas i els seus seguidors. Som un país somniador i els anhels de llibertat no els podrà fer fracassar mai ningú!

2 comentaris:

Dimas SC ha dit...

D'això en dic ser catastrofista. No tenim el que molts hauríem volgut, però encara tenim un camí, i si hi anem tots junts podem arribar allà mateix.

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Ni soc catastrofista ni soc derrotista. Però no m'agrada que em prenguin per ruc i no em conformo amb cants de sirena.
Ens han colat un gol per l'esquadra i a mesura que passa el temps i ens allunyem del 9N cada cop és fa més evident que la data del 27S és la data d'unes simples eleccions autonòmiques. Una tàctica de partit brillant que permet al president i al seu entorn atrinxerar-se al govern i fer les reformes neoliberals que pretenen però que ens allunya de la independència.