Sobre el Ter, el consum d'aigua i la ignorància d'alguns polítics

Recentment un responsable polític de l'ajuntament de Girona va donar a entendre que en un any plujós com el d'enguany no calia estalviar aigua perquè hi ha " aigua per parar un tren". L'afirmació no és gratuïta i més enllà de la ignorància política i tècnica d'un càrrec polític hi ha tot una càrrega discursiva implícita.

La qüestió és que la política hídrica vigent al país és el reflex d'un paradigma de gestió vinculat a una cultura política i a un model productiu que sempre ha prioritzat una visió etnocentrista de la gestió dels recursos. En efecte, els rius catalans son el reflex d'una gestió nefasta que ha prioritzat el curt termini i no ha tingut en compte una visió holística i global del territori i la seva correcta gestió.

Relaxar les polítiques d'estalvi i gestió d'aigua és una mala pràctica. No només els polítics cometen aquestes errades sinó que empresaris i ciutadans en general reprodueixen aquestes pràctiques nefastes. No estalviar aigua té unes conseqüències directes sobre l'ecosistema fluvial que podriem resumir de la següent manera.
-Avanç de la falca salina a la costa.
-Empobriment de les desembocadures dels rius. A les desembocadures s'hi produeixen intercanvis biològics que son clau per a moltes espècies.
-Aturar el cicle de modelatge de platges i costa en general. Els rius aporten sediments que formen les platges però si baixa poca aigua s'altera el cicle i la configuració del paisatge costaner se'n ressent.
-Pèrdua de superfícies inundables com ara els aiguamolls, amb la progressiva desaparició d'espècies d'aus i peixos.
-Empobriment de qualitat d'hàbitats aquàtics i reducció d'espais d'aquestes característiques.
-Dificultats en el desenvolupament dels cicles vitals dels organismes aquàtics ( fitoplacton, zooplacton...) dels quals s'alimenten els peixos de grans dimensions que habiten a la Costa Brava.
-Descens de les poblacions de peixos i afavoriment d'expècies invasores que desplacen la fauna fluvial i marítima  autòctona.
-Disminució de les funcions ecològiques del riu a efectes de corredor biològic i connector d'ecosistemes. Els rius i el mar formen una unitat molt fràgil i no és assenyat aïllar aquestes unitats.
-Pèrdua dels valors culturals, paisatgístics i recreatius associats als rius amb les consegüents pèrdues del seu potencial econòmic turístic.


Per tot això és molt irresponsable traslladar un missatge de dispendi i malbaratament dels recursos hídrics. Els nostres rius son molt fràgils i cal fer pedagogia dels valors de l'estalvi hídric. No només les economies domèstiques se'n beneficien sinó que l'estalvi i la correcta gestió dels rius i els recursos hídrics son una estratègia d'estat indispensable per a garantir la viabilitat i salut dels ecosistemes del país.



Per tot això