El reportatge que l'espai 30 minuts ha emès aquest vespre ens ha posat la pell de gallina a tots. El que està passant a Grècia és històric i passarà als annals de la història com un episodi molt fosc. La salut humana és un valor molt preuat, un dret humà recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans i posteriorment al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC). Més tard també va quedar recollit i ratificat al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
Però tothom sap que els drets recollits en cartes magnes i tractats internacionals sovint son pur paper mullat i el que hem vist a Grècia ho demostra. La salut s'ha convertit en un negoci i les empreses estan disposades a vulnerar els drets humans a fi i efecte d'incrementar els seus beneficis. Pel camí queden les persones pobres i les classes populars que no poden pagar-se serveis sanitaris.
El reportatge ens han ensenyat una història on les retallades i les privatitzacions han desmantellat el sistema públic de sanitat i han desenvolupat tota una xarxa de sanitat privada molt costosa que no tothom es pot costejar. Una història que a Catalunya coneixem força bé. Els arquitectes de la privatització son hàbils i saben enganyar, manipular i confondre a la ciutadania; mentre ho fan donen temps a les empreses per expandir-se i estendre els seus tentacles privatitzadores a més àrees de la sanitat.
El que ha passat a Grècia és enginyeria social, experiments socials dirigits per un conglomerat d'empreses, partits polítics i interessos foscos. I la població civil més feble i vulnerable en son les víctimes directes. No tinc proves definitives per demostrar que Catalunya seguirà les passes de Grècia en els propers mesos o anys, però crec que hi ha prou elements objectius com per valorar que hi ha moltes analogies entre ambdós països. Sigui com sigui ( i els fets recents ho demostren abastament) l'única manera d'aturar els aprenents d'enginyer social és la mobilització permanent. Cal recórrer a la justicia internacional, cal assaltar les institucions i fer fora els genocides retalladors, però res de tot això es pot fer sense una mobilització incessant al carrer.
El mínim que podem fer els catalans és enviar un missatge de solidaritat als grecs. Fer-los saber que no estan sols davant dels retalladors totalitaris, davant dels criminals despietats de la Troica. La tragèdia grega que estem veient ens ha de fer obrir els ulls i aturar aquesta bogeria abans no ens matin a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada