A Catalunya hi ha una federació d'interessos amb una base molt sòlida. Es diu CiU i malgrat típics i cíclics episodis de ruptura la veritat és que els interessos mutus mantenen la federació intacta. El passat 9-N CiU i Artur mas van decidir unilateralment no convocar un referèndum i van substituir-lo per un procés participatiu. I després de l'eclosió del 9-N van venir les maniobres per fer naufragar un moviment popular i sobiranista molt vigorós. La tàctica dilacionista i la conya de les plebiscitàries ha estat una hàbil tàctica per distreure el personal i activar una operació de salvació electoral de CiU.
I resulta que a Girona l'Alcalde Puigdemont és d'aquells que encara s'aferra a la llista trampa (perdó, única) i apel·la a la transversalitat i a la "neutralitat" ideològica per a gestionar la ciutat. Vivim un moment convuls que està trasbalsant la política catalana. A l'esquerra hi ha moviments i confluències diverses i és clar, dins del bloc conservador i d'ordre també n'hi ha. Per això hi ha en marxa aquests processos de recomposició del bloc pro-sistema que prenen curioses formes.
A Girona ho estem vivint aquests dies. CiU ha "pescat" la Glòria Plana i ara fa poques hores hem sabut que un altre regidor integrarà la particular llista "única" del senyor Alcalde. Es tracta d'en Carles Bonaventura, que havia anat a la llista de la CUP i que ara fa un any i mig va saltar-se el programa i el model de ciutat que havíem defensat des del grup municipal i va a anar a engruixir la llista dels regidors no adscrits. Estava cantat que la cosa acabaria així i tal dit tal fet.
I arribats fins aquí ja només ens queda el tercer Carles per a culminar l'operació. El tercer trànsfuga, que va ser el primer, per cert. En Carles Palomares. Si en Puigdemont juga bé les seves cartes segur que també farà gal·la de les seves habilitats d'estratega electoral i fitxarà una altra estrella pel seu equip. Si aconsegueix l'esmentada fita veurem un equipàs format per carques diversos, trànsfugues transversals i la federació de sempre, que és evident que continuarà amb els seus alts i baixos i les seves crisis matrimonials però units per la pega més sòlida i indestructible: els interessos comuns.
La dreta gironina ha tastat el poder municipal després de 32 anys de governs "d'esquerres" i aquest nou cicle polític ha remogut el mapa polític de la ciutat. La Girona més grisa i profunda s'aferra al poder i per això els diferents sectors d'ordre s'estan resituant. Recordeu l'esbandida que va haver-hi a finals del passat mandat? Recordeu com en Pluma va espavilar-se? Doncs ara torna a passar quelcom similar, els espavilats es belluguen, res de nou. De fet així és la vella política!
No negaré que l'episodi Bonaventura és trist per la CUP. Sap greu copsar la italianització de la política del país i veure com els interessos de partit i butxaca pesen més que la honestedat i la vocació de servei públic. És trist comprovar com aquesta gent fan i desfan d'esquenes a la gent i com es reparteixen càrrecs i números sense cap mena de rubor. Evidentment els trànsfugues neguen que ho són, però algú em pot explicar si el que ha fet aquesta gent no és transfuguisme polític en estat pur?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada