diumenge, 1 de març de 2015

Profilaxi independentista per fer un país lliure de cacics i ambigüitats calculades

L'actual fase del procés sobiranista que es va iniciar ara fa uns anys la podríem definir de moltes maneres. Pausa, stand by, temps mort....alguns voldrien qualificar-la com a punt i final però per disgust seu la realitat és una altra. L'acumulació de forces que ha calgut per arribar on som ve de molt lluny i no s'ha pas gestat en cicle encetat per la frustració estatutària; la cosa ve de lluny i hi ha raons socials, polítiques, econòmiques, culturals, que sustenten l'actual cicle polític.

I aquest cicle polític de transformació és una mena de profilaxi que el país necessita. Cal fer net i començar de bell nou. Aquesta és l'oportunitat que ens brinda el procés. Començar de nou per superar el caciquisme arnat de la dreta pactista i mesella, un caciquisme clientelar i corrupte que va (des)governar el país durant 23 anys de forma ineficient i mediocre. Un model de govern que ha fet molt de mal al país i que ha generat productes aberrants com el clan Pujol-Ferrussola, un autèntic càncer pel país. I cal girar full quan abans millor.

La coalició d'interessos entre la dreta dels negocis que representa CDC i la dreta conservadora i arcaica que representa UDC torna a governar el país des de fa 5 anys. Gairebé un sexenni negre, de retallades, disbarats, corrupció i misèria moral. Girem full, desbordem les institucions caduques de la monarquia espanyola i fundem un país nou i millor. No estarem exemptes de conflictes interns i de tensions, com és lògic, però aquesta és la història de la humanitat, avançar i convertir els conflictes en oportunitats.

I per fer aquest pas històric no hi caben ambigüitats calculades. Tothom sap que cap via federal i menys confederal té lloc a l'estat espanyol. A aquestes alçades de la pel·lícula creure que es pot ser un estat sobirà en el marc constitucional monàrquic espanyol és la cosa més casposa, ingènua i iniviable que hi ha a Europa. Només quelcom tant ingenu com voler negociar amb la Troika criminal és comparable a l'esterilitat d'una negociació amb les institucions espanyoles. Per això lamento que un cop més ICV continuï  instal·lada en aquesta postura constitucionalista al cantó de l'ambigüitat. I ho lamento sobretot per la gent sobiranista que durant anys ha cregut en aquest projecte ecosocialista i que els hi acaben de tancar les portes als morros. La sobirania no es pot demanar ni suplicar, cal exercir-la i afrontar les conseqüències de la maduresa política, siguin quines siguin. Sé que la frase sona grandiloqüent però no ho dic amb voluntat de ser pedant, simplement és un opinió que intento expressar de forma honesta.

En el nou país que hem de construir cal fer profilaxi de moltes coses. No només ens haurem d'enfrontar a la corrupció de la dreta nostrada o als atacs salvatges de la Troika criminal. També haurem de refer un país de dalt a baix, un país devastat per dècades d'autonomisme, crisis, corrupció, destrosses ambientals i mediocritat i altres calamitats. Mirem endavant i ferm passos decidits cap a República Catalana, lliure, democràtica, socialista, culta, igualitària, pròspera, ecològica, solidària i digne!