La vella política té moltes cares. I està clar que una de les velles cares de sempre és el transfuguisme, que per desgràcia té força afectes a la política municipal, inclosa la gironina. I en una democràcia poc consolidada com la que està vigent a Catalunya, els oportunistes de torn es mouen com peix a l'aigua. Prova d'això és que a la nostra ciutat aquest darrer mandat hi ha hagut un big bang consistorial que ha donat per molt.
A aquesta praxi de la caduca vella política s'hi ha d'afegir la darrer moda transversalista, aquella que la dreta de sempre reclama a crits. A Girona tant CiU com el PP defensen que l'eix dreta-esquerra ha desaparegut i diuen que els ciutadans volen que els "polítics" es posin d'acord per a solucionar els problemes de la gent. Així de simple i de simplista. El tema és que aquesta és una tàctica molt vella de la dreta, voler diluir les reivindicacions de justícia social i millores ambientals i aplicar les receptes neoliberals de sempre: aprimar l'administració, externalitzar serveis a empreses privades, posar les coses fàcils a les empreses i els negocis i baixar impostos als poderosos... en definitiva política de classe disfressada per tenir el personal entretingut, entre moltes altres coses.
La qüestió és que a Girona el transfuguisme transversal ha facilitat molt les coses al govern Puigdemont i ara que vénen temps de cadires i poltrones comencen les gesticulacions i les justificacions. Ja sabem que la consciència i els principis sovint queden en no res quan les ànsies de poder piquen a la porta però jo demanaria una mica més de dignitat i sensibilitat als trànsfugues i sobretot que no prenguin a la gent per imbècil. Cadascú té les seves raons per auto-justificar-se però a aquestes alçades de la pel·lícula el mínim que es pot demanar és que no es vengui gat per llebre. Si un s'empassa els principis a canvi de cadires doncs que digui la veritat i que no faci el ridícul explicant excuses inversemblants i venent sopars de duro.
La progressiva "italianització" de la política catalana i gironina no és una bona notícia pel país. I enfront d'això hem de dibuixar alternatives i propostes que dignifiquin la política i posin la vocació de servei públic en un lloc prioritari de l'agenda de treball. El procés sobiranista i social que està en marxa a Catalunya ha de ser l'oportunitat per refundar la democràcia i el municipalisme de proximitat hauria de ser el laboratori de proves per regenerar la malmesa i desprestigiada democràcia catalana i gironina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada