dijous, 28 de maig de 2015

CIU ensenya la seva cara més dura i radical. Veu perillar la seva hegemonia i s'enfurisma.

Ara mateix les xarxes socials estan bullint amb missatges pujats de to de l'entorn convergent. La victòria de Barcelona en Comú i l'entrada amb força de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona han estat les gotes que han fet vessar el got de la seva paciència. Una paciència que s'ha enfilat fins als seus límits quan han vist que han perdut més de 100.000 vots que han anat a parar a partits d'esquerres i socialdemòcrates.

El viratge cap a l'esquerra que acaba de fer l'independentisme fa sulfurar als gurus de la federació nacionalista i els fantasmes del tripartit reapareixen de nou. És ben fàcil recordar que el nacionalisme català conservador no va perdonar a ERC que fes president a una persona com José Montilla. Llavors no hi havia xarxes socials com ara però era ben comú sentir dir que "ERC ha preferit un xarnego que el nostre Artur".

Aquesta actitud no només mostra acritud sinó una manca de maduresa i sobretot un paternalisme realment preocupant. La burgesia catalana sempre s'ha sentit com l'amo de la casa i no pot sofrir que el país el gestioni gent amb altres idees. Els atacs furibunds que l'entorn de Jordi Pujol i la dreta econòmica van infringir al tripartit és una mostra de manca de maduresa democràtica i una evident feblesa que té el nostre país.

I ara això està tornant. El nerviosisme i el catastrofisme tornen a fer la seva entrada en escena i  la xarxa d'opinadors i tertulians de l'entorn conservador sobiranista ja està tirant de la clàssica teoria. Segons ells l'Artur Mas ha fet un gran sacrifici i per culpa de les esquerres el procés sobiranista descarrilarà. En alguns entorns privats fins i tot amenacen de marxar del país i de deixar-nos sols i desvalguts. És una simple anècdota i probablement no hi ha risc que s'elevi a categoria però deu ni dó el nerviosisme i la gesticulació que estan fent.

Els següents dies veurem una escalada de la tensió. Els tòpics i el fantasma de la por seran les eines que més abonaran la seva estratègia de desgast. Diran que la cultura del subsidi tornarà, que les inversions marxaran de Catalunya, que l'atur augmentarà, que les ciutats on governi l'esquerra seran un caos i fins i tot diran que som violents, molt dolents i males persones.

Alguns quadres convergents ja fa temps que vinculen anticapitalisme del sud d'Europa a violència i caos. Diuen que el seu referent és Dinamarca i la construcció d'un país que generi riquesa i la reparteixi més equitativament, però malauradament crec que els que afirmen això son minoria i molt em temo que el fantasma més excloent i rabiós de la burgesia catalana torna a despuntar.

Sabiem que la construcció d'hegemonies no seria fàcil i sabiem que rebriem atacs de totes bandes, de l'estat i els braços dretans de l'espanyolisme. Sabiem també que el lerrouxisme més furibund i radical faria la seva aparició i sabiem que tard o d'hora la burgesia nostrada s'expressria amb contundència. I ho està fent, primer va ser el Camamilla Party i ara és el quintacolumnisme sobiranista el que vol fer descarrilar el procés.

Apel·lem a la maduresa democràtica, a acceptar resultats, a admetre que hi ha moltes Catalunyes i que ara és el torn de construir una Catalunya Independent, republicana, d'esquerres i ecologista, una Catalunya on les sobiranies s'entrellacen i es projecten. No serà fàcil, però la història truca a la porta i ens toca respondre.