dijous, 18 de juny de 2015

És el canvi climàtic estúpids!

El món del primer terç del segle XXI s'enfronta a una amenaça global que cada cop s'expressa de forma més crua i clara. Les pertorbacions antròpiques que s'han esdevingut al món d'ençà de la revolució industrial han tingut conseqüències directes en el nostre clima i això avui ja és un fet demostrat científicament. Durant dècades els sectors empresarials i econòmics han finançat als grups conservadors per a fomentar el negacionisme i manipular l'opinió pública. I per culpa d'aquesta actitud irresponsable i criminal hem perdut un temps preciós.

Sigui com sigui avui ja no hi ha cap dubte que el clima està alterat i que l'escalfament global està colpejant diverses àrees del planeta. L'augment ha estat d'1,5 grans de mitjana a Catalunya i les temperatures estivals han augmentat de mitjana fins a  2,1 graus.  L'augment ha estat de fins a 0,23 graus per dècada. Un augment de temperatura que s'afegeix a una disminució progressiva de les precipitacions que ja arriba fins a un 1,2% menys de precipitació anual i fins a una reducció d'un 5% en el període estival. La nostra àrea mediterrània és de les que pateix i patirà més aquesta desestabilització i l'estrés hídric i els episodis extrems ( amb greus afectacions a les collites i al turisme) es manifesten de forma cada cop més crua.

El debat científic està clar i els tècnics de l'IPCC aboquen llum i taquígrafs a la sèrie històrica de dades amb les quals il·lustren els seus estudis i les seves advertències. Tanmateix, el món econòmic, empresarial i polític continua pressionant per fer créixer l'economia, una economia basada en la gestió capitalista i que requereix de colossals quantitats de combustible d'origen fòssil. Més del 95% del transport es basa en derivats del petroli i l'actual fase de globalització capitalista ens aboca a un escenari de creixement de les emissions i de desestabilització del clima. Tanmateix, no només és la dreta la que defensa el paradigma del creixement. També l'esquerra reivindica més activitat econòmica per a finançar projectes socials i l'estat de benestar, i més activitat econòmica vol dir més emissions i més contaminació.

La ciència ja ha parlat i les conseqüències del canvi climàtic ja son aquí. Episodis meteorològics extrems, desestabilització dels ecosistemes, pèrdua de neu i de biodiversitat, sequeres, inundacions, pertorbacions econòmiques....l'amenaça climàtica no és cap broma i és el repte més important que ha d'afrontar la humanitat en el seu conjunt.

Recentment l'actual Papa de Roma ha fet una encíclica advertint sobre els perills del canvi climàtic. Però si em permeteu jo li resto credibilitat perquè el Vaticà és un estat que té relacions diplomàtiques amb els principals responsables del canvi climàtic. Amb tot, és possible que l'autoritat moral ( que jo no comparteixo en absolut) del nou papa potser servirà per convèncer a alguns dirigents que no es deixen convèncer pels advertiments dels científics de l'ONU.

A Catalunya s'està preparant una llei sobre el canvi climàtic ( no l'he llegit a fons i no la puc jutjat però m'ensumo que els grups negacionistes faran lobisme) però en l'actual debat sobiranista i constituent que estem vivint no hi apareix aquesta qüestió com una prioritat, tot el contrari. I és un fenòmen ( el de la indiferència i la inacció) extensible a tot l'arc polític català i de bona part del continent europeu i el context internacional. El programa Latituds d'aquest vespre al canal 33  d'avui ens ha deixat un testimoni científic i moral inequívoc. El temps per actuar s'acaba i la Cimera de París és la darrera oportunitat per deixar un món en el qual els nostres fills i nets no es vegin abocats a sobreviure en un infern climàtic.