dijous, 3 de març de 2016

Deadpool, per fi cinema i comic es reconcilien

 Finalment i després d'una dècada d'èxits comercials cinematogràfics de la ma d'adaptacions espectaculars del gènere del còmic, Marvel enceta una línia de treball que s'enfonsa en una combinació de factors  inèdita fins al moment. Fins a dia d'avui, la formula cinematogràfica era simple i efectiva: efectes especials a discreció, guions fàcils i línies argumentals mancades de matèria gris. Simplisme, seqüències comercials i poca cosa més. En resum, cada pel·lícula de Marvel superava a l'anterior en horterisme i mal gust i les clàssiques americanades cutres fetes a base de pressupost milionari no deixaven lloc per a produccions mínimament intel·ligents. Però sembla que això ha començat a canviar, si bé tímidament.

El còmic, com el cinema i la música formen part de la cultura no només occidental sinó internacional. I és evident que aquest triangle virtuós és una representació cultural de masses, que dóna lloc a la creativitat i amplifica els horitzons culturals i les cosmovisions de la gent. JO mateix soc lector de còmic des de fa dècades i és un mitjà de prestigi que a Europa ha creat un producte propi: el còmic europeu, força allunyat dels cànons i els estils del còmic americà que van popularitzar Jack Kirby i Stan Lee als anys 60 del segle XX. Soc de tradició europea però soc un gran lector de còmic americà, no ho negaré.

Però centrant-nos en la pel·lícula del nostre personatge desconegut i sorprenent he de dir-vos que no perdeu més el temps i l'aneu a veure, perquè us sorprendrà conèixer un dels personatges menys coneguts de la Marvel i que encara tot un antiheroi.

El nostre heroi no és un superheroi clàssic d'aquells que volen fer el bé i perseguir dolents, no, ni molt menys. Wade Wilson és un paio cínic, irònic, suelto, que actua amb violència extrema davant dels seus rivals i que no vol saber res dels grups d'herois com els X-men. Per cert, el Coloso dels X-men és aquí un personatge que destil·la una bonhomia insofrible i els guionistes han estat implacables amb ell perquè voreja el ridícul, malgrat que els efectes especials que simulen el personatge son magistrals ( crec que molt més que en d'altres entregues de Marvel)

Deadpol se'n refot dels herois clàssics i els diàlegs àgils, macarres, bruts, barroers, irreverents del nostre heroi no deixa lloc per a concessions. És implacable i trepidant. Insulta, renega i parla del sexe amb una naturalitat tant irreverent com divertida. M'he fet un tip de riure a la sala, i no era l'únic!

La galeria de personatges secundaris de la pel·lícula és magistral i ajuda a amanir les escenes de la pel·lícula, que té una aura trepidant al llarg de les dues hores que dura. A banda d'uns efectes especials molt treballats, per mi la pel·lícula ratlla la sublimitat quan s'ajunten una banda sonora de qualitat, uns diàlegs divertits amb un sentit de l'humor esclatant del propi Deadpool i uns personatges secundaris impagables que ens regalen moments tant culminants com quan es troben l'amic de Deadpool i la "mestra" que el protegeix i l'ensinistra.

En definitiva, tot un anti-heroi en tota regla. I una crítica despietada a Marvel i al patró clàssic d'heroi que ha forjat l'escuderia d'herois de Marvel i per extensió d'altres editorials.  Amb aquest film Marvel s'ha tret una mica l'estigma de productors de films de segona divisió. Aquest personatge secundari que sempre havia passat sense pena ni glòria ha revitalitzat un públic que estava fart de veure la seva intel·ligència insultada.

He sortit del cinema després de dues hores i la sensació és que m'ho he passat molt bé, que he gaudit durant una bona estona de bon cinema, àgil, fresc, jove, intel·ligent, popular. I de passada dir-vos que hi he trobat moltes referències crítiques al que representa el capitalisme i occident; serà qüestió d'aprofundir amb el director i els guionistes, a veure si vaig ben encaminat.