Ja n'hi ha prou de lluites sectorials descoordinades i aillades. Decreixement, independència i repartiment de la riquesa.

Encara ressonen els darrers tambors d'una vaga tant mediàtica com la que han fet els i les treballadores de TMB. I en el record encara planen les accions de la PAH, i les reivindicacions d'Aigua és Vida omplen fins i tot programes de TV; per la seva banda la XSE ( Xarxa per la Sobirania Energètica) treballa per un nou model energètic i és hereva de la Plataforma No a la MAT, que al seu torn va ser el preludi de la cooperativa SOM ENERGIA.  Per la seva banda el CEPA ( Centre d'Estudis i Projectes Ambientals) denuncia l'actual model de gestió de residus mentre que les plataformes MOU-TE EN BICI i PTP ( Plataforma pel Transport Públic ) treballen per a fomentar un canvi de paradigma en la mobilitat basada en combustibles fòssils.

Al seu torn els sindicats oficials i grocs es dediquen a negociar i pactar amb la patronal convenis mentre que el sindicalisme de combat intenta reagrupar forces per enfrontar-se a la patronal amb més contundència. Tot plegat mentre assemblees de barri treballen per millorar la qualitat de vida dels seus barris; també les plataformes contra les retallades en sanitat, educació i serveis socials es mobilitzen per fer front als "reajustos" imposats per la Troika. Als carrers diversos moviments socials d'avantguarda alerten sobre els efectes del TTIP i el moviment feminista viu una revifalla. El drama dels refugiats i les guerres escandalitzen una petita porció de la societat i els moviments ecologistes reflexionen sobre el decreixement del PIB.

Moviments socials de tot tipus reivindiquen drets humans i socials i fins i tot els exigeixen el seu compliment a través de mobilitzacions, tramitacions de ILP o col·laborant des de ONG's i estaments governamentals. En definitiva, molta gent treballa per bastir una societat diferent i millor. Des de la immensa pluralitat de sensibilitats i enfocaments estratègics, una multiplicitat d'entitats, col.·lectius i plataformes de tot tipus treballen, a voltes sense un full de ruta clar, per una societat diferent.

I el principal problema de tot plegat és que no hi ha un relat col·lectiu cohesionat i aglutinador que converteixi aquesta pluralitat dispersa en un contrapoder popular, arrelat i que empoderi a la ciutadania. Més aviat hi ha tot el contrari, reaccions defensives descoodinades i sectorials que fins i tot practiquen un cert paternalisme i clientelisme polític i social. Dubto molt que en aquests moments tingui gaire sentit fer vagues sectorials i corporativistes. I dubto encara més que preconitzar un major creixement del PIB per fer un Nou Estat de Benestar que redistribueixi més eficientment sigui viable. Com tampoc és viable provar de fer reformes sectorials en diversos àmbits.

És perfectament legítim reivindicar-ho però no és un full de ruta que jo pugui compartir. D'una banda ens trobem en un context de col·lapse dels recursos naturals i enmig d'una crisi climàtica i energètica de proporcions gegantines i històriques. I d'altra banda crec que estem obligats a retornar als orígens fundacionals del moviment obrer i reivindicar més solidaritat obrera i un nou paradigma en la gestió de la redistribució de la riquesa.

Cal una anàlisi molt profunda de la realitat actual. I sense tuteles ni paternalismes traçar un full de ruta col·lectiu i ampli capaç d'arrelar i aglutinar amplis sectors populars. Ni el reformisme possibilista de les entitats més oficials i institucionalitzades ens serveix ni el purisme sectari i paternalista dels moviments socials més doctrinaris i endogàmics és útil per tombar el sistema. En aquest sentit cal reivindicar un cert transversalisme que impregni a col·lectius com la PAH de més consciència ambiental i nacional i que els moviments ecologistes i sindicals es dotin de més discurs social i solidaritat. I és imprescindible que l'independentisme en el seu conjunt superi l'estadi reactiu i s'imbriqui a fons en l'eix social.
 

En definitiva hem de dotar-nos d'una estratègia a llarg termini que sigui capaç de crear un nou relat, de disputar l'hegemonia i plantar cara en la batalla de les idees. El capitalisme porta dècades d'avantatge ideològic i això ha de començar a canviar. Segurament una coordinació eficient de les lluites i àmbits sectorials pot ajudar-nos a construir aquesta alternativa al capitalisme més consumista, depredador i amoral que ha conegut mai la humanitat.La construcció d'una República ecològica i socialista al sud d'Europa,  que aposti pel decreixement de les activitats econòmiques més agressives,  per un millor repartiment de la riquesa generada i per una solidaritat internacionalista i transversal pot ser una excel·lent  plataforma per generar una alternativa real al capitalisme. Som-hi!