dijous, 24 de març de 2016

Una experiència colpidora amb José Mújica.Els pobres hem d'aspirar a ser com els rics?

L'Agenda Llatinoamericana és una font d'inspiració. Més de 10 edicions ininterrompudes han donat per molt de material editat, material que es pot consultar des del web en codi obert i que és molt recomanable. Enguany l'edició s'ha dedicat a la qüestió de la desigualtat i la propietat; textos curts però directes i intensos que ens ajuden a traçar alternatives a aquesta bogeria col·lectiva anomenada capitalisme. 

Jo la vaig rellegint a estones i fa poc que he descobert un text de Leonardo Boff 
on hi relata una trobada amb l'ex mandatari uruguaià. José Mújica és una persona d'edat avançada, ha estat a la presó i va ser guerriller molt abans d'esdevenir president d'Uruguay. La seva ha de ser una biografia apassionant però m'interessa especialment el que està aportant ara mateix. 

Leonardo Boff explica que ara mateix Mújica està força allunyat de la política del seu país, i ha redirigit les seves preocupacions cap al conjunt del món. Ataca amb força la cultura del capital que ens ha insulflat el capitalisme, una cultura que promou un consumisme depredador que recerca un benestar material sense fi que ens produeix una insatisfacció permanent.

Aquesta cultura del capital, assenyala Mújica, ens condueix a una catàstrofe ecològica i a posar en perill la pròpia espècie humana i la civilització tal i com l'hem conegut. Una cultura irracional que concentra riquesa i l'acumula en unes poques mans, una cultura que enfronta pobres i rics. I uns pobres que lluiten per ser com els rics. En definitiva, Mújica ens intenta explica que aquesta espiral infernal del consum incessant no té aturador i que els propis líders mundials no tenen cap intenció d'aturar aquesta espiral. 

Finalment Mújica sentencia en que cal construir unes bases per a una cultura humanitària i amiga de la vida, i que la millor manera és començar per nosaltres mateixos. El que més m'agrada de Mújica és que predica amb l'exemple. D'aspecte fràgil i envellit, vesteix ben senzillament i treballa la terra en el tros del Mas on viu. Vesteix senzillament i no necessita ni luxes ni tonteries. No té manies i no se sent pobre, ell diu que té el que necessita i que els pobres vertaders son aquells que estan exclosos. 

Els seus ulls vius i menuts amaguen una saviesa fora de lo comú i es rumoreja que la seva mirada ràpida com una fura va espantar a més d'un poderós empresari. Tampoc s'està de criticar els intents de construir el socialisme a Venezuela i va tenir importants discussions amb Hugo Chavez, a qui acusava d'estar alimentant una burocràcia d'estat i un culte a la personalitat preocupants. 

Però si amb alguna cosa em quedo és amb la seva crítica implícita a la ideologia d'esquerres. Tot sovint sembla que al que aspirem és a viure com als rics i massa vegades l'esquerra política i sindical plantem cara a la patronal i la dreta per poder rascar més pasta per la classe treballadora i capacitat de consum. En definitiva, aspirem a més consumisme i a imitar als rics que viuen vides de pel·lícula. La cosa sona molt simple però probablement la deriva de l'esquerra i la manca absoluta per reaccionar davant l'ofensiva asfixiant del capitalisme cal buscar-la en aquesta manca d'ètica i moral.

Tot plegat ens ha de fer rumiar, i molt. Com a comunista llibertari de vegades sento vergonya de com de desorientats n'estem i de com arribem a improvisar. Potser el que necessitem és seguir més un exemple tant senzill com el de José Mújica, predicar amb l'exemple i intentar no imitar als rics als que critiquem tant.