dimecres, 19 d’octubre de 2016

Diari de Girona i el Punt Avui, els dos diaris conservadors de Girona

No és la primera vegada que escric sobre els mitjans de comunicació de la nostra ciutat. La darrera vegada que ho vaig fer alguns periodistes es van enfadar i no acceptaven les crítiques. Bé, tornaré a fer-ho, i de nou seré crític perquè crec que tinc dret a ser-ho.

Vivim en una "democràcia" molt singular. Som un país mediterrani amb un fort arrelament dels valors catòlics i uns escassa cultura democràtica. No és només que el franquisme sociològic hagi deixat empremta sinó que els períodes democràtics de l'etapa contemporània mai es van acabar de consolidar i l'actual etapa democràtica no ha anat precedida d'una ruptura amb l'Antic Règim. I els mitjans de comunicació, com la cultura democràtica del país, beuen d'aquesta tradició. Estem instal·lats en una mena de relat democràtic molt feble, i els mitjans de comunicació en son corretja de transmissió.

Els mitjans de comunicació transmeten les versions oficials, son afectes al règim i al capitalisme i es limiten a fer cròniques acrítiques que reprodueixen el propi sistema i consoliden un règim capitalista i de mercat que no accepta crítiques ni alternatives. Periodistes i editorials al servei d'un sistema de valors que ni qüestiona el dogma del creixement il·limitat de l'economia ni els mecanismes d'un mercat que cada cop acapara més parcel·les de la vida.  Diguessim que avui els diaris son simples empreses que comercialitzen informació.

La immediatesa, el sensacionalisme, la superficialitat, la manca de compromís o el piloteig al poder polític i econòmic o la manca de responsabilitat democràtica, així com la incapacitat d'assumir posicionaments i assumir responsabilitats, son marca de la casa en la majoria de mitjans de comunicació, també en els nostrats.

A Girona tenim dos diaris de premsa escrita. El Punt Avui i el Diari de Girona. El primer va nèixer en l'etapa de consolidació del règim del 1978 i després d'un període d'expansió i de la fusió amb el diari Avui, ha optat per una línia de suport al procés sobiranista des d'una perspectiva conservadora i molt afecte al projecte polític de CDC i de l'actual PDEC. El discurs i relat de que tot és culpa de Madrid i l'aposta contundent per l'adhesió acrítica al capitalisme i el neoliberalisme és marca de la casa. Articulistes neoliberals com l'Esteve Vilanova o professionals de la tertúlia com Manuel Cuyàs son l'avançada d'un equip de periodistes conservadors i afectes a la Generalitat.

L'altre mitjà de comunicació gironí, el Diari de Girona, és l'hereu directe de l'antic diari franquista Los Sítios. Integrat al grup Prensa Iberica i ,molt centrat en Girona i les comarques gironines des d'una perspectiva conservadora i de dretes. El DdG representa la Girona més casposa, conservadora, blavera i espanyolista i conserva encara una certa aura de l'antic Los Sitos.  Farcit d'articulistes de dretes, difonen un discurs de l'odi contra l'independentisme. Alfons Quintà, Albert Soler, Lòpez de Lerma, Badenes...un aquelarre quotidià d'odi a l'independentisme. La repulsa a la República Catalana es combina amb una línia editorial molt conservadora en lo polític i liberal en lo econòmic. Si a El Punt Avui tenim independentisme i neoliberalisme, al DdG tenim espanyolisme i neoliberalisme.

En definitiva, penso que el panorama mediàtic català necessita una sotregada, per higiene democràtica i per pura necessitat d'evolucionar i millorar. No pot ser que a aquestes alçades els mitjans escrits, peça bàsica per a una democràcia, estiguin dominats per aquest panorama tant fosc. La precarietat laboral i les dificultats de consolidar projectes alternatius sens dubte dificulten la sortida a aquest atzucac. Sens dubte la història dels mitjans de comunicació al país i a la nostra ciutat no es pot deslligar de l'evolució històrica del país, amb una democràcia molt limitada i sense ruptura amb anteriors etapes. Les oligarquies econòmiques continuen governant el país i això d'una manera o altra condiciona la premsa del país i la ciutat.

Però estic convençut que la història continuarà evolucionant i nous projectes veuran la llum, projectes que sens dubte necessiten el suport d'usuaris i lectors perquè també soc dels que creu que no n'hi ha prou amb criticar sinó que cal actuar i predicar amb l'exemple. Desitjo fermament que a Girona apareguin nous mitjans que aportin llums i claror a un panorama mediatic ensopit i conservador. Segur que noves fornades de professionals encendran l'espurna d'aquest canvi democràtic que ha d'arribar.

 PD: Quedi clar i vagi per endavant que el motiu de la meva crítica no va adreçat als treballadors i treballadores dels mitjans de comunicació. Malgrat discrepar amb persones i professionals reconec la seva tasca.  M'emparo en la llibertat d'expressió,  el pluralisme polític i  el dret a la crítica per reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació i quina és la seva relació amb el poder econòmic i polític.I de retruc recordo que la meva postura és perfectament criticable i que accepto tota discrepància amb mi, sigui quina sigui.

1 comentari:

Roger Zobl ha dit...

Bravo Jordi, - totalment d'accord. Aquets diaris cumpleixen amb les espectatives i interessus de la majoria de la població, - donar noticies que es un concepte discutible de periodisme. Poques vegades hi ha realment opinions personals contundenment "compromesas" o "perilloses" per els que fan sobreviure aquestes empreses en un entorn conservador próxim al feudalisme i sense complicacions mentres no afecti el "seus jardinets".
No demanis un "Café amb llet", aixós es la excepció com si fós el altre extrem i no es negoci, - ni per sobreviure. Es cuestió de cultura, - que no de museos, - sino d'edcuació i fites de les persones. Es clar que amb tot hi ha excepcions, -i notables. Peró, sembla ser al tónica general. La democracia d'aquet país está molt feta a la mida, - no sols dels polítics i especuladors- depredadors, també de les persones que hi viuen. I no volen cambiar ni complicarse la vida, ni pensar, - mentres la cosa els funcioni més o menys, - a ells.