El Ter, que naix al Pirineu i mor al mediterrani, forma part de la nostra història, paisatge, cultura, identitat. El seu aprofitament agrícola es remonta a molts anys enrere i hi ha registres de què al segle XIV ja hi havia canals i recs per aprofitar les seves aigues per regar. L'any 1963 es va inaugurar el pantà de Susqueda, a la comarca de la Selva, que embassava el Ter i el convertia definitivament en una reserva d'aigua per a usos econòmics i d'abastiment d'aigua potable.
Començava el compte enrere per a l'exlotació intensiva del Ter i el seu transvassament a Barcelona i la seva àrea metropolitana. L'espoli hídric i el buidatge de la conca del Ter convertiria BCN en una ciutat capdavantera en economia i ens convertia en un país antropocèntric que viu d'esquenes al seu propi territori i naturalesa.
Avui, els seus valors ecològics i naturals son més apreciats però l'intens aprofitament posa en risc la viabilitat ecològica del Ter i el manteniment dels ecosistemes. Els anys de la industrialització van ser molt intensos i les aigues del Ter van patir molts episodis de contaminació; avui els intensos usos ( abastiment d'àrees metropolitanes de Barcelona i Girona, úsos turístics a la Costa Brava, recs agrícoles....) que se'n fan han deixat un cabal que agonitza i que condiciona la salut d'un riu que estimem,
Parlar del riu Ter ens porta a parlar del dret a l'aigua. I avui l'aigua és un recurs estratègic. Som un país mediterrani i molt vulnerable al canvi climàtic. Les reseves d'aigua no son infinites i l'obsessió pel creixement il·limitat de l'economia no ens permet de veure-hi més enllà. O sigui que el model de desenvolupament econòmic del país determina quin és el grau de respecte pel territori i els bens naturals comuns.
I dit això és moment de parlar del dret a l'aigua. Perquè l'aigua és un bé natural i un element sense el qual no és possible la vida, i per tant és un dret humà. Per això jo soc dels que pensa que l'aigua hauria de ser de lliure accés gratuït i que amb el rebut de lloguer o la propietat hauria d'estar garantit de forma gratuïta tenir accés a un mínim de de 60 litres per persona i dia per tal de poder fer front a les necessitats bàsiques: cuinar, dutxar-se, beure..... A partir d'aquesta quantitat mínim bàsica qui vulgui aigua per malbaratar que la pagui. I sense contemplacions ni complexes, l'aigua no es pot malbaratar i el seu consum irresponsable ha d'estar gravat amb forts impostos ecològics.
És tot un debat. El manteniment dels rius, del nostre Ter, dels ecosistemes vinculats al riu Ter ( bosc de ribera, capçaleres, desembocadura, tram mitjà, aiguamolls....) i el dret a l'aigua son un debat nacional que el país ha d'abordar. I l'actual pantà de Susqueda una infraestructura que ens ha de permetre dialogar i qüestionar vells paradigmes superats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada