Som a mitjans de febrer i una nova llevantada ha sacsejat el litoral català. La imatge de platges esquerdades, vores desfetes i dics desmanagats ha tornat a omplir portades de diaris i telenotícies. I una vegada més els sectors econòmics instal·lats a la vora de la costa han tornat a fer sentir les seves queixes. Campings, restaurants, bars, hotels, urbanitzacions, ports, passejos marítims....i altres activitats empresarials clamen perquè l'estat, la Generalitat i els ajuntaments no "resolen" el gravíssim problema que representa pels seus negocis la llevantada.
Bé, la ciència ja està desmentint totes aquestes queixes absurdes. Portem dècades artificialitzant la natura, el territori i el clima i ara simplement recollim els fruits del que hem sembrat. Els ajuntaments, pressionants pels empresaris i els sindicats, han desenvolupat urbanísticament les zones costaneres, urbanitzant i artificialitzant la primera línia de costa per tal d'ubicar-hi activitats econòmiques. L'acceleració econòmica de la costa s'ha traduït en una mena de febre d'or que no ha volgut tenir en compte el gravíssim problema que s'estava gestant. Estava cantat que més d'hora que tard ens acabaria passant això.
Els estudiosos del tema ja venien advertint des de feina molts anys però la societat ha optat per seguir destrossant la natura, i ara ja anem tard. Però en comptes de rectificar i començar a deconstruir els disbarats i nyaps urbanístics sembla ser que n'hi ha que s'entesten en seguir per la via de les "solucions" desenvolupistes. La complexitat del tema ens ha de fer superar la cerca d'opcions simplistes . Aquí us deixo un article que pot ajudar-nos a comprendre una mica millor l'abast de la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada