dimarts, 9 de maig de 2017

I si parlem d'energia? ( i II)

Acabàvem l'article anteior a aquesta entrada fent referència a un problema global: el canvi climàtic. Un problema global que té les seves arrels en la localitat, en l'estil de vida que consumeix ingents quantitats d'energia. Ja hem analitzat la complexitat que s'amaga darrera del funcionament de l'energia elèctrica, i l'impacte que genera l'ús i abús de l'energia en les seves diferents formes. 

Els responsables d'aquesta situació son en primera instància les empreses i els governs que permeten aquest ús i abús que genera enormes problemàtiques ambientals i socials. Però en darrera instància  hi ha també la responsabilitat de les persones consumidores que fan un ús irresponsable i irreflexiu de l'energia, ja sigui en forma de gasolina o en forma de KW Hora. 

Les empreses i els seus directius sempre s'escuden en l'amenaça i l'extensió de la por a l'hora d'imposar grans projectes. Recordem que la MAT i el MIDCAT han estats declarats d'utilitat pública a partir de les amenaces de grans apagades; i això ha generat també el suport implícit de l'opinió pública, de la ciutadania. 

Per tant, és moment de reclamar un nou paradigma energètic. L'energia és un dret,i per tant el seu accés ha de ser lliure o a un cost baix, que cobreixi els costos de generar-la, transportar-la, distribuir-la i subministrar-la. Però això no vol dir que la ciutadania en pugui fer un ús irresponsable. Anar en màniga curta a l'hivern perquè es té la calefacció a tope, anar en cotxe a tot arreu, tenir tots els llums oberts a totes hores, no estalviar aigua i energia...son actituds que han de ser sancionades. 

Apel·lar a un estil de vida més auster i senzill, respectar el medi ambient i l'entorn, vetllar per la cohesió i la igualtat social...han de ser els nous paradigmes. Un relat social i ecològic que sigui cosncient dels impactes dels nostres actes ( si gastem molta aigua eixuguem el riu Ter, i si abusem del vehicle privat potenciem el canvi climàtic). Estimar el territori vol dir també ser responsable i no abusar de les comoditats que tenim al nostre abast. 

Per tant, nosaltres també som directament culpables de fenomens com el canvi climàtic, fins i tot la pobresa energètica ( una millor cultura energètica ens permetria viure millor amb menys consum), la contaminació i la degradació dels ecosistemes. L'única sortida a aquest atzucac passa per aplicar una doble estratègia: mobilització i combat contra l'oligopoli elèctric i introspecció i revisió dels nostres hàbits de consum.