dimarts, 16 de maig del 2017

La bombolla porcina com a símptoma

Els diaris locals gironins ressaltaven ahir una notícia relacionada amb la indústria del porc. Una empresa de Celrà, Carniques Celrà, preveu fer una inversió per augmentar la capacitat de la planta del municipi, que preveu emmagatzemar fins a 18.000 tones anuals de carn de porc congelada. El destí d'aquesta producció son els mercats asiàtic i centre americà. Resultado de imaxes para cap de porc

El món econòmic, mediàtic i polític gironí valora molt positivament aquesta inversió i celebra que el creixement del PIB continui a l'alça, alhora que no es questiona absolutament res d'aquest model expansiu i lesiu pel territori. Els empresaris del porc s'embutxaquen un bon feix de bitllets a base d'explotar un model que es basa en no assumir els costos negatius que genera. Això és, un model laboral basat en la precarietat i la il·legalitat, i la destrucció dels aqüifers del país.

 Per si fora poc, l'exportació massiva a mercats i destins cada cop més allunyats enforteixen el model econòmic basat en combustibles fòssils i generador de CO2, responsable del canvi climàtic. I tot plegat és un símptoma, de que no hem après absolutament res de la crisi econòmica. De res va servir que el sector de la construcció esclatés i destrossés el territori i de retruc la feble cohesió socia.

Encara recordo els representants del loby de la construcció, que de forma arrogant i barroera deien que això de la bombolla era un complot de quatre ecologistes enemics del progrés. Que la bombolla porcina s'està inflant de forma desmesurada ho afirmen economistes poc sospitosos de ser d'esquerres com Xavier Roig. Però que la centralitat política del país no ho admet és una evidència,  i després del que va passar en aquest país fa uns anys, resulta inquietant. 

La bombolla porcina és només un símptoma. Un país que ha basat la seva economia en 4 motors: la construcció, el turisme, la indústria bruta i la ma d'obra esclava. Unes activitats econòmiques brutes, que generen un aprofitament molt intensiu de recursos i que externalitzen els costos i les negativitats, que un cop més, hauran de ser abonades amb diners públics i a costa de les noves generacions. 

No hem après absolutament res, ja tornem a estar exactament al mateix lloc on èrem fa uns 15 anys. I un cop més l'elit empresarial i política d'aquest país ens titlla als ecologistes d'enemics del progrés i de voler tornar a l'era de les cavernes. Res ha canviat i res s'ha après.