El mes de juny de 2017 ha arrencat amb una excepcional onada de calor i sequera. Els mitjans de comunicació i els governs estatal, regional, municipal i europeu mesuren molt bé la informació i no s'atreveixen a apel·lar al canvi climàtic. El pànic a desfermar la por entre la població és des del meu punt de vista la causa que explica l'actual política comunicativa en relació al canvi climàtic. Però la realitat és tossuda i no es pot amagar; més enllà de l'episodi de calor que estem vivint ( i que sembla que no afluixa) la realitat estructural és molt més complexa i dramàtica. Com podrem veure, els problemes ambientals associats al canvi climàtic s'agreugen i les conseqüències socials, ambientals i econòmiques són imprevisibles i inèdites.
El periòdic digital El Crític presenta en format obert un excel·lent article que radiografia abastament la realitat ambiental, climàtica i social de Catalunya. Experts de reconegut prestigi i solvència contrastada, analitzen els impactes del canvi clmàtic i els efectes que té sobre el país. Les elevades temperatures, l'augment del nivell del mar, la disminució del règim de pluges, l'augment d'episodis meteorològics extrems, l'impacte sobre els boscos, les sequeres prolongades....Tot un reguitzell d'impactes analitzats per experts que ens alerten de la necessitat de fer canvis estructurals si no volem traspassar el llindar crític: l'augment de més de 2 graus centígrads des de l'era pre-industrial.
El periòdic digital El Crític presenta en format obert un excel·lent article que radiografia abastament la realitat ambiental, climàtica i social de Catalunya. Experts de reconegut prestigi i solvència contrastada, analitzen els impactes del canvi clmàtic i els efectes que té sobre el país. Les elevades temperatures, l'augment del nivell del mar, la disminució del règim de pluges, l'augment d'episodis meteorològics extrems, l'impacte sobre els boscos, les sequeres prolongades....Tot un reguitzell d'impactes analitzats per experts que ens alerten de la necessitat de fer canvis estructurals si no volem traspassar el llindar crític: l'augment de més de 2 graus centígrads des de l'era pre-industrial.
No només això, sinó que el reportatge aporta informació precisa i científica sobre la situació dels rius del país, les costes i les platges, l'aire a les ciutats, els ecosistemes de muntanya, l'agricultura, el model energètic.... L'article es divideix per parts i sota el títol, Quins perills ambientals afronta la Catalunya de 2040? analitza l'evolució de qüestions tant transcendents com ara els incendis forestals, la ramaderia i la indústria porcina, la pesca i la biodiversitat, la situació de la mediterrània, les grans ciutats i la contaminació, la salut pública i la transició energètica.
El treball de periodisme ambiental publicat a Crític, fet per Josep Cabayol Virallonga i Siscu Baiges Planas,acaba amb les opinions i reflexions d'algunes veus autoritzades del camp científic i activista. Així, Marcel Codech, doctor en Enginyeria de Telecomunciacions i president de l'Autoritat Catalana de la Competència, adverteix que cal posar fi a l'energia nuclear i posa com a exemple a Suïssa, que ha decidit mitjançant un referèndum tancar les centrals nuclears i decrèixer energèticament.
D'altra banda, Mariano Marzo, catedràtic d'Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia de la Universitat de Barcelona , afirma que " el planeta és finit i finits els recursos, ara vivim d'esquenes a aquesta obvietat i consumim desmesuradament, i ho fem perquè el capitalisme necessita reproduir-se indefinidament". Marzo també aconsella descarbonitzar l'economia i les relacions internacionals, el paradigma socioeconòmic.
També Josep Calbó, llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Barcelona i doctor en ciències per la UPC, i Martin Vide, climatòleg i catedràfic de geografia física de la Universitat de Barcelona, alerten que si no es fa res per aturar-ho, cap als voltants de 2080/2100 correm el risc de superar en 4 ·C la temperatura des de 1950.Al treball hi apareixen altres veus: Antonio Turiel, Itziar Gonzalez, Susana Martin...que es pronuncien en la mateixa direcció.
Les esquerres sempre han basat el seu programa d'acció política a partir de plantejaments amb base cinetífica. Aquesta és la màxima que el marxisme polític va desplegar el seu programa revolucionari. Avui, 150 anys després de la Revolució Industrial i 100 anys després de la Revolució d'Octubre, cal que l'esquerra política es basi en els posicionaments científics per a desplegar un programa de transformació social basat en els principis de l'ecosocialisme, l'ecologia social, l'ecofeminisme, el confederalisme democràtic i d'altres corrents sensibles a la qüestió ambiental. Des d'aquestes ratlles vull convidar al moviment polític de l'esquerra independentista i per extensió al conjunt de les esquerres, a abandonar el paradigma productivista i a desplegar rapidament l'ideari ecologista abans no sigui massa tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada