Un pas endavant, militància i praxi sindical

El passat 11 de març de 2023 vaig començar una nova etapa. Després de setmanes de rumiar-hi molt, vaig decidir acceptar la proposta que alguns companys i companyes van fer-me. I per això, des del dia 11 de març sóc delegat sindical per la Intersindical. El meu lloc de treball: conserge-mantenidor d'escola pública de primària, és la meva referència i desenvolupo una tasca al servei de tots els treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Girona. 

Les raons de la meva decisió son profundes, i no puc obviar els meus anys de militància política, social i sobretot ecologista. Després d'haver dedicat una part molt important de la meva vida al compromís polític i activista, he decidit fer aquest pas endavant i assumir el repte, sent conscient de les limitacions, problemàtiques i possibilitats que porta implícites. El gruix de l'argumentari de la meva decisió rau en la necessitat imperiosa de potenciar un sindicat nacional i de classe.  Però sobretot hi ha la identitat i consciència de classe, i el convenciment de que tota persona treballadora hauria de dedicar una part de la seva vida a participar d'un sindicat.  

Vivim en societat, i la classe treballadora viu de la seva força de treball, prestant serveis en alguna peça de l'economia, ja sigui al sector privat o al sector públic. Som classe treballadora i som hereus d'uns valors que es van ser forjats fa més de 150 anys: els valors de la classe treballadora. Treball, solidaritat, ajuda mútua, compromís ètic, lluita pels drets laborals, per una jornada de 8 hores, per tenir dies de festa i descans, pagues extraordinàries....tots aquests drets han estat fruit de lluites socials i són conquestes de la humanitat. Drets que no han caigut del cel i que la conjuntura neoliberal en què vivim, pot fer desaparèixer ràpidament si baixem la guàrdia. 

En aquests moments, probablement és més necessari que mai que a Catalunya hi hagi un sindicat nacional, de classe, ecologista i feminista. Una eina sindical forta i arrelada, que afronti els problemes de cara i que sigui desacomplexadament independentista, i que alhora sigui ferm i inflexible en la defensa dels drets laborals de la classe treballadora. 

L'eina sindical que el país necessita, ha de qüestionar també els estralls ecològics que el model productiu fa als ecosistemes del país. La classe treballadora som una part important de l'engranatge econòmic, i per tant tenim molt a dir en la definició del model productiu. Un sistema econòmic que tingui en compte els límits del planeta i que respecti l'entorn ambiental, és més necessari que mai a Catalunya i al món. 

I aquesta opció sindical ha de vetllar i treballar sempre per a garantir la igualtat real i plena entre dones i homes. Lluitant contra els abusos i denunciant les injusticies d'un sistema patriarcal que maltracta a les dones. 

El sindical nacional i de classe ha de seguir teixint aliances en l'àmbit internacional. Fidels als valors internacionalistes, cal que s'impulsin federacions, acords i convenis amb sindicats d'altres nacions i que tots plegats teixim aliances que ens facin més forts com a classe treballadora davant dels abusos i excessos d'un capitalisme que tard o d'hora haurà de ser substituït per un nou sistema social més just i equitatiu. 

Per tots aquests arguments, i per respecte a la memòria de sindicalistes de referència del país com Salvador Seguí i Isabel Vilà, he decidir afiliar-me a la Intersindical i encetar una nova etapa de militància. Ho faig estrenant-me com a delegat i amb molta il·lusió per aprendre i formar-me i ser útil a la classe treballadora.

Girona, maig de 2023.

Visca la classe treballadora!

Visca la terra lliure!

 Els blogs han quedat molt desfassats en el temps. Des que vaig crear aquest blog fa més de 10 anys, les xarxes socials s'han desenvolupat molt i avui son el mitjà de comunicació més estès. 

Però no només les xarxes socials han canviat. El món ha canviat, l'esquerra ha canviat profundament i el món s'ha tornat més complex. 

La complexitat s'ha complicat molt i costa molt destriar les coses. Provaré de tornar a escriure, però ara més enllà de la dimensió política o institucional. Comença l'aventura. 

NO A LA MAT, NI AQUÍ NI ENLLOC!

Estic molt orgullós d'haver dedicat molts anys de la meva vida a oposar-me a la línia de molt alta tensió de 400.000 volts impulsada per l'empresa Red Eléctrica de España i que ens ha trinxat i travessat el territori. La cicatriu a la terra continua sagnant i les immenses torres embruten el nostre paisatge a l'hora que perpetuen un model energètic centralitzat, opac, ineficient i responsable de la pobresa energètica i el canvi climàtic.

És un goig i un orgull haver conegut companys i companyes que han donat anys de la seva vida a defensar la terra, a lluitar pel territori i en defensa de la gent que hi viu. L'aliança entre Generalitat de Catalunya, Red eléctrica de España, el govern espanyol, els Mossos d'Esquadra i uns mitjans de comunicació servils i obedients al poder s'ha saldat amb multes, repressió, pallisses i un escarment per part del poder.

Però no ens podran aturar, no ens fan por i la nostra lluita serà persistent i resistent. Que es preparin aquests neoliberals perquè no saben amb qui han jugat, ens poden reprimir tant com vulguin o puguin però el nostre compromís es referema cada dia.

La fortalesa del moviment opositor a la MAT rau en una visió integral de la lluita. No som defensors de la visió NIMBY, és a dir, "no construiu això o allò al cantó de casa meva, feu-ho ben lluny". Apostem per un altre model energètic, cert, però sobretot creiem que cal superar el sistema capitalista basat en l'acumulació i construir un nou model postcapitalista basat en el cooperativisme, l'autoconsum, l'autogestió i el respecte al medi i  totes les persones.

Ens han condemnat a 36 mesos de presó i a pagar un total de 43.000 euros en concepte de multes, indemnitzacions, despeses judicials i responsabilitat civil. Per tot això hem llençat una campanya de solidaritat. Qui ho vulgui pot fer aportacions solidàries.

Moltes gràcies a totes i tots pel vostre suport

Pedres i boira

Em fa molta il·lusió presentar-vos la meva primera novel·la: Pedres i boira.

La novel·la va ser presentada a Girona el  27 de setembre al bar El Doll de la Pujada de Sant Feliu. Posteiorment i el 24 d'octubre la vam tornar a presentar a la sala la Carbonera. Ambdós llocs tenen la particularitat de que son indrets on hi transcorren algunes de les històries que integren la novel·la. 

Hem anat fent presentacions per la ciutat, a l'Ateneu 24 de juny, al casal Independentista El Forn i properament ho farem al Centre Cívic de Sant Narcís. Haig de dir que per mi és un goig poder presentar aquesta novel·la pels diferents barris de la meva ciutat. Quan vaig decidir escriure una novel·la ho vaig fer impel·lit per una força irresistible que m'impel·lia  a explicar històries de persones comunes i anònimes que  no surten enlloc. 

I això és Pedres i boira, la cara B de Girona, la Girona alternativa, la Girona que no surt a les guies turístiques, la Girona de la gent que no arriba a finals de mes, la Girona que lluita, que s'enfronta a desnonaments, a les forces d'ocupació, a desenganys amorosos, a les penúries de la vida. Una Girona especial i real que està amagada però ben viva enmig dels racons del Barri Vell, entre pedres i boira. 

Ha estat un moment excepcional de la meva vida escriure Pedres i boira, he gaudit a fons relatant històries i reflexionant a través de la paraula escrita. Escriure i reflexionar, és un cant a la vida i amb Pedres i boira hem fet un cant al Barri Vell de Girona que tant estimo. 

De ben segur que sns trobarem passejant entre les pedres i la boira de Girona! 

Presos polítics. La meva experiència amb Jordi Turull

Els presos i preses polítiques independentistes ja porten més d'un any segrestats per l'estat espanyol, un estat violent, repressor, centralista i antidemocràtic, hereu de la dictadura franquista. En efecte, la cultura política dictatorial reposa en les actuals institucions espanyoles i els seus aparells de poder. I també és present als mitjans de comunicació, al poder econòmic i en bona part de la ciutadania espanyola, que acata i accepta la presó preventiva o fins i tot demana més ma dura, així, amb total impunitat.

Tant els hi fa que Amnistia Internacional i d'altres veus denunciïn la injustícia de la presó preventiva. Tant els fa que el poble català sigui pacífic i s'expressi per mitjans democràtics i totalment pacífics, L'estat, i els qui els hi donen suport, han de deixar clar que estan disposats a utilitzar la força, la repressió, la violència i tot el que calgui per garantir la sagrada unitat d'Espanya. Quan Espanya evoca el seu passat imperial ens recorda que amb una creu alçada i altes dosis de fanatisme van massacrar pobles sencers llatinoamericans, com també van fer-ho al Marroc en èpoques més recents. I ara han canviat la creu per una Constitució pactada amb un feixista moribund, aquest és el panorama.

I així estem, amb una colla de dones i homes dignes i pacífics tancats per voluntat de l'estat feixista espanyol. Ara fa uns mesos vaig escriure una carta a Jordi Turull. Des de la distància ideològica m'he trobat amb un home digne i íntegre, valent, humil i humà que s'enfronta amb el cap ben alt als abusos de l'estat.

Ara fa 3 anys em vaig trobar amb Jordi Turull a Josa del Cadí, al prepirineu. Va ser sorprenent creuar-se amb ell. Vaig descobrir un home de muntanya savi i reposat, amb idees substancialment diferents a les meves, però amb conviccions molt profundes. Va ser molt especial trobar-lo. No vam intercanviar paraules però si una mirada de complicitat. Vaig escriure-li una carta quan era pres a Madrid i li vaig fer saber que ens haviem creuat a Josa del Cadí. No va trigar a respondre'm. Les seves paraules tendres i dolces, fermes i reposades, em van commoure. No puc oblidar el seu patiment ni el de la seva família. Els hi han destrossat la vida perquè ell i d'altres persones van fer tot lo possible per a poder exercir el nostre dret a autodeterminar-nos com a poble. Va lluitar amb molta determinació durant la jornada de l'1 d'octubre, aquell dia històric que vam guanyar i ens van atonyinar. I l'estat vol venjança perquè no perdona que el poble sotmès s'alcés i plantés cara amb la no violència.

Estimat Jordi, sento vergonya perquè quan tu feies el teu discurs d'investidura molts es burlaven de tu. A massa gent li va faltar humanitat aquell dia. I a tu et van segrestar i continues tancat injustament, tu que ets un home lliure ple de raó. Has començat una vaga de fam, i no em sorprèn que ho hagis fet, només els dignes son capaços de gestes tant elevades. Lluitaré per la teva llibertat Jordi, lluitaré per la República i contra les injusticies.