dilluns, 21 de desembre del 2009

La CUP ha de ser el motor del canvi a Girona (II)


Aquest mes de desembre hem pogut assistir als dos darrers plens de l'any 2009. El passat dimarts 16 va ser el Ple mensual de desembre i aquest dimarts 21 és el Ple extrardinari per aprovar els pressupostos municipals.

En ambdós plens hi hem trobat a faltar una eina imprescindible per a poder fer política de proximitat, política de ciutadania que en dic jo: participació, una paraula que espanta a molta gent de l'equip de govern d'aquesta ciutat ( i de l'oposició, evidentment), una paraula que no ocupa un lloc prioritari en l'agenda política d'un equip de govern que es dedica a gestionar des d'un despatx, des de la no-proximitat i l'allunyament amb uns barris i uns ciutadans que reclamen canvis profunds a la ciutat dels quatre rius.

Recentment es va celebrar una nova edició del programa de TV Girona " Fil Directe" i vaig tenir la sort de poder adreçar-me en directe a l'alcaldessa de la ciutat Anna Pagans. Li vaig plantejar un parell de reflexions i qüestions, una d'elles de cabdal importància des del meu punt de vista: modificar el ROM per permetre a la ciutadania adreçar precs i preguntes als regidors en el transcurs d'una sessió plenària.

La resposta va ser contundent, "això no és possible," el Ple és un espai per a l'acord" "ja hi ha altres espais per a la participació"

Davant d'aquesta contundent afirmació ja no em queda cap dubte que la CUP i el conjunt de l'esquerra independentista de la ciutat tenim el deure moral d'esforçar-nos en fer arribar les nostres propostes a la ciutadania i entre tots plegats aconseguir que Girona esdevingui una ciutat amb més qualitat democràtica, amb més benestar social a l'abast de tothom, una ciutat més humana i habitable, desmotoritzada, més verda i ambientalitzada, més lliure i popular, amb més cultura i projecció artística, amb uns barris vius i dinàmics i amb capacitat de gestió i decisió.

Tenim una oportunitat històrica davant nostre i hem de ser prou hàbils i audaços com per esmolar saviament totes les eines al nostre abast i aprofitar l'ocasió que ens brinda la història per colar la CUP a l'ajuntament de Girona, i des d'allí colze a colze amb múltiples sectors socials i ciutadans esperonar el canvi que Girona necessita.

La gent que em coneix sap que no sóc persona de grans paraules ni discursos, sóc més aviat amant dels fets. I si una cosa no puc sofrir és no reconèixer les coses tal i com són, en aquest sentit no vull enganyar a ningú: la CUP no pot prometre gaire res, més enllà del compromís i la capacitat de treballar i lluitar per allò en què creu. Som una organització petita i amb pocs mitjans, una organització que ha anat fent el seu recorregut polític, treballant durament, intentant teixir complicitats en diferents sectors socials de la ciutat, lluitant dia a dia per crear xarxa i intentant bastir una alternativa sòlida en clau d'esquerres, nacional i ecològica. I és des d'aquesta humilitat i sinceritat que no penso entrar en el joc brut de les promeses ni dir que nosaltres som els millors.

No sé si assolirem els nostres objectius , això només el temps ho dirà, el que si que puc assegurar és que per part nostra ens hi continuarem esforçant al màxim, hi deixarem la pell si cal, no només per obtenir representació sinó per ser al costat de les lluites i mobilitzacions ciutadanes, per promoure-les, recolzar-les i esperonar-les. Per par meva només puc dir que ha estat un gran plaer treballar durament durant tots aquests anys, no només pels meus companys i companyes de lluita ( de la CUP, de Maulets, de la COS...) gent fantàstica i honesta que ho dóna tot, sinó perquè el grau de complicitat mostrat per moltíssima gent ha estat una de les coses més gratificants que m'han passat a la vida.

Realment és molta i diversa la gent que s'ha adreçat a la CUP, gent senzilla i anònima que ens explica els problemes que té al seu barri, al seu carrer, gent que malda per la llibertat del nostre país o que pateix per la degradació ambiental i l'augment de la pobresa i precarietat i que confia en nosaltres, tot plegat m'omple d'esperança i em dóna molta força per continuar la dura i llarga lluita de la CUP per aconseguir una ciutat millor i un país més lliure.