En el terreny personal la meva situació ha empitjorat força ja que la meva actual situació legal em comporta mols problemes laborals. Però sobretot el més complicat és conciliar la meva vida personal i familiar amb la dura militància, que va molt més enllà de les hores que dedico a l'Ajuntament. La militància és feixuga, moltes reunions, manifestacions, concentracions, hores de feina que no puc dedicar als meus, que em necessiten més que mai en aquests temps durs i d'incerteses.
Pel que fa a la meva projecció pública he de dir que m'ha sorprès tot i que intento mantenir-ho a ratlla. No em fa res atendre a gent que em planteja problemes, és la meva feina i obligació, però no és fàcil esdevenir cara pública i gestionar l'esfera privada de la teva pròpia vida alhora.
Una de les coses que més m'ha sorprès és la manca de cultura democràtica de molta gent, que creu que ser regidor a l'oposició suposa tenir poder, i que aquest poder vol dir influències i capacitat de crear una xarxa de complicitats i interessos. M'ha sorprès amargament veure com gent que jo considerava íntegra ( fent una patètica mostra d'individualisme i donant ales a la corrupció i els vicis del sistema) intenta influenciar en les decisions democràtiques per pur intrerès personal.
Amb tot, la valoració que en faig en termes globals és molt positiva. Fer municipalisme de carrer, que en dic jo, estar al cantó de la gent, escoltar els problemes que hi ha als barris, les persones més febles de la nostra ciutat. Copsar els problemes ambientals de la ciutat i fer-ho sobre el terreny, parlar amb gent diversa, gent anònima i també gent més coneguda que coneix a fons aspectes parcials o globals de la ciutat. Una experiència que sens dubte em serveix per conèixer una mica millor Girona i el meu país; un acte de servei al poble, a la ciutadania, un sacrifici volgut que em referma cada cop més en les meves conviccions, alhora que em fa ser més conscient de la complexitat de la realitat i em permet aprendre i créixer.
Amb tot, la valoració que en faig en termes globals és molt positiva. Fer municipalisme de carrer, que en dic jo, estar al cantó de la gent, escoltar els problemes que hi ha als barris, les persones més febles de la nostra ciutat. Copsar els problemes ambientals de la ciutat i fer-ho sobre el terreny, parlar amb gent diversa, gent anònima i també gent més coneguda que coneix a fons aspectes parcials o globals de la ciutat. Una experiència que sens dubte em serveix per conèixer una mica millor Girona i el meu país; un acte de servei al poble, a la ciutadania, un sacrifici volgut que em referma cada cop més en les meves conviccions, alhora que em fa ser més conscient de la complexitat de la realitat i em permet aprendre i créixer.
2 comentaris:
Tres coses:
M'imagino que sent un nucli de la CUP, les decisions son en assamblea i m'imagino tambe que la direcció, per més que tu siguis el cap de llista, en realitat és molt col·legiada. No obstant això no es visibiiltza així. El que es veu és molt la teva cara Jordi i no la dels teus companys i especialment companyes (jo només n'he vist una un cop). I això crec que no es positiu per generar dinàmiques i transmetre una imatge de partit diferent, de base, col·lectiu, no dirigista, no jerarquic, no masclista.
Relacionat amb això, em va sorprendre que l'assamblea popular que vau fer la disposició de les cadires i de l'escenari tingués un format d'orador-espectadors i no de rotllana. No m'entra al cap i menys en un pais com el nostre d'una fortíssima emprenta llibertària que l'assemblea popular tingui aquest format que convida poc a la participació i al sentir-se igual als altres.
Per últim no em va agradar que la darrera vaga general parléssis tu en els parlaments. Penso que la relació amb els moviments socials, també el sindical, ha de ser de màxima independencia. Per dos motius:
Perque aixi es garanteixen uns moviments que sempre ens pressionaran i fiscalitzaran, i això és el que ens interessa. Totes les organitzacions politiques hem d'estar constantment vigilades i pressionades.
I dos, perque a aquestes alçades, la unica forma de capitalitzar politicament els moviments socials, i de fer-ho d'una forma sana, es a dir, sense debilitar els moviments, és fent bandera del nostre respecte a la seva autonomia. Sembla una paradoxa però no ho es, perquè a aquestes alcades ja ningu es xupa el dit.
Perdona si només sóc crític i no ressalto les coses bones, però aquest és el meu tarannà.
Salutacions i molta força.
Aviat farà 10 anys d'aquest escrit d'aquest comentari. Com m'agradaria parlar-ne amb tu i com m'agradaria saber qui ets. Han passat 10 anys i observo des de la distància i la perspectiva com n'era jo d'immadur, ingenu i infeliç llavors. Les meves conviccions s'han reforçat però és evident que he après moltes coses i que no tornaria a ser regidor ni electe ara mateix. No crec en les institucions però tampoc crec massa en la gent.
Publica un comentari a l'entrada