Governar o ser a l'oposició?

La democràcia representativa és hereva de les revolucions liberals que al segle XVIII i XIX van sacsejar el món. El model representatiu es basa en el sufragi universal i no hi ha cap mena de dubte que el desplegament del sistema democràtic representatiu arreu del món ha estat un avenç per a la humanitat. Però el model representatiu no necessàriament és el millor dels sistemes coneguts, ni tan sols el menys dolents com sovint s'afirma des d'estaments institucionals i governamentals; sobre això en podríem debatre llargues estones; per exemple podríem dir que el poder econòmic, financer i patronal no està sota control democràtic, cosa que els defensors del sistema representatiu neguen per activa i per passiva.

En aquest model es formulen majories que exerceixen la funció de govern. I si traslladem aquest escenari a l'àmbit municipal ens trobem amb governs sorgits de les urnes i que conformen equips de govern amb un mandat de 4 anys.  Els elegits i partits que resten a l'oposició tenen la tasca de fiscalització de l'equip de govern i de plantejar alternatives.

Dit això, el resultat és que sovint tot acaba convertit en un xou més mediàtic que real. Personalment em posen molt nerviós els esquemes clàssics de la política, govern i oposició s'acusen mútuament de tots els mals aliens i causats. A Girona això ho veiem dia si dia també, el govern actual acusa a l'oposició d'haver-ho fet molt malament en el passat i l'oposició actual (que governava fa tres anys) acusa al govern actual de fer-ho tot malament.

Tothom sap que els canvis econòmics i socials esdevinguts a Europa en el context post-caiguda del mur, han dibuixat un panorama polític on les diferències ideològiques s'han diluït i pràcticament no hi ha diferències de fons entre la socialdemocràcia i la tradició democristiana, entre esquerres i dretes. La socialdemocràcia ha abraçat les tesis neoliberals i la dreta clàssica ha fet un epidèrmic maquillatge que l'ha apropat al centre. En aquest terreny els plantejaments polítics només accepten petits matisos i entre uns i altres hi ha més coincidències que diferències. I el debat polític de fons queda reduït a simples picabaralles escenificades on l'electoralisme permanent impregna la vida política. Sembla com si les campanyes electorals duressin quatre anys. Personalment crec que eś un error criticar per sistema tot allò que fa un o altre govern. Evidentment cal fiscalitzar l'obra de govern però si volem ser creïbles no hem de caure en crítiques caricaturesques que l'únic que fan és legitimar la democràcia burgesa.

A partir d'aquí hi ha qui creu que la transformació de la realitat passa per formar un govern municipal i des d'allí començar els canvis. I des del meu punt de vista això és totalment inviable perquè és evident que la transformació que requereix capgirar un sistema injust és molt profunda i des d'un govern únicament es poden fer canvis epidèrmics. Vol dir això que cal renunciar a fer govern i centrar-se únicament en fer oposició? De cap manera! Des del meu punt de vista el que cal és entaular una triple estratègia que ens permeti avançar en el canvi social. Lluita al carrer, construcció d'alternatives i lluita electoral. I en aquest camí cal construir una base social sòlida i contundent que permeti assumir els canvis que s'introdueixin des de diversos fronts.

A Girona, penso que cal seguir en aquesta línia i fer front a la dreta burgesa i sistèmica, es digui PSC o es digui CiU-PP, amb el benentès que aquests partits polítics formen part d'una densa xarxa de complicitats amb el poder i que la base que els sustenta és molt sòlida. Si en algun moment es pot formar un govern d'esquerres i popular ha de ser conscient que l'oposició de la dreta (econòmica i política) serà ferotge i aferrissada i per això és tan important no precipitar-se i seguir en la línia de construcció política des de baix, amb base social i profundes arrels.

Des del meu punt de vista, cal mirar al futur i posar les bases pel canvi. Els canvis sistèmics son a llarg termini i les lluites d'avui son els fruits de demà. Només si fem una bona feina de base, amb molta paciència i capacitat de sacrifici, podrem ser creïbles i comptar amb el suport de prou massa crítica com per sacsejar l'injust ordre de coses que regeix les nostres vides. En aquest camí cal combinar astúcia amb sentit comú, destresa amb contundència, intel·ligència amb principis. Avançar i tirar endavant, això farem. Siguem a l'oposició o al govern.