![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIqWW7l1WEjktMlcrenhyphenhyphenXreH9IVep64jMYili-Tn75v_vzwM3ITwcO-C3W-Uh2kSdQZtG2x2z9ms9YKGhC-l4AvR1ZEaSam9ZGeceFuLvDEiDm5UcG7fqZecjSISC8D0lHM9ofDJhIv3a/s1600/els-mc3a1rtirs-de-chicago.jpg)
L'objectiu d'aquesta estratègia no és cap altra que promoure la desmobilització entre la classe treballadora, farta de patir l'epidèmica de l'atur, la precarietat i la misèria. Amb aquestes càpsules comunicatives, els adeptes a l'estratègia de la Troica (CiU, PP, patronals, lobbies, associacions empresarials i cambres de comerç....) esperen desactivar el malestar que hi ha entre la població. Un malestar que es podria transformar en un nou esclat de indignació popular que alhora faria trontollar les bases mateixes del sistema sorgit del pacte de 1978.
Per desactivar aquesta estratègia penso que cal fer coses diverses. D'una banda no abaixar la guàrdia i mantenir ben alt el llistó de la mobilització. D'altra banda és necessari dotar-se d'eines comunicatives que ens permetin desactivar la demagògia del discurs oficial. Finalment, és imprescindible bastir alternatives a allò que ens ofereix el capitalisme senil i els patriarques de la precarietat i la por. Alternatives cooperatives, sindicals, associatives, ciutadanes, veïnals, econòmiques, de barri.
El Primer de Maig és una oportunitat per fer palès que no ens rendim, que no ens creiem el discurs de la por i la confusió, que malgrat tot seguim aquí, somniant i treballant per un món millor que és i ha de ser possible. Per respecte a la memòria històrica dels màrtirs de Chicago, per dignitat i coherència, el Primer de maig hem de ser marea al carrer i deixar clar que la classe treballadora és adulta i madura com per no empassar-se mentides fabricades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada