A la nova República Catalana no hi ha lloc pels corruptes

La confessió s'ha consumat i fa poques hores hem sabut que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va ser un evasor fiscal des de fa molts anys. Una noticia que sens dubte no deixa indiferent un país que busca el seu lloc al món i que rep com una galleda d'aigua freda allò que es diu en privat però es nega en públic: la corrupció està generalitzada a Catalunya. 

Les pràctiques corruptes de la família Pujol-Ferrussola s'han produït emparades per la vergonyant amnistia fiscal promoguda pel PP, una insòlita maniobra de blanqueig de capitals emparada per la llei. Les rendes més altes que evadeixen i delinqueixen van ser protegides per fosques maniobres legislatives que els van permetre regularitzar importants sumes de diners.

Davant d'un episodi tant escandalós com l'actual cal que el país reaccioni i reclami que totes les responsabilitats siguin depurades. Un país digne és aquell on tothom és igual davant la llei i cal que els corruptes rendeixin comptes davant la justicia i la ciutadania, sobretot si tenen o han tingut responsabilitats polítiques, empresarials, en ong's o entitats. 

En temps durs i complexos com els que estem vivint, caracteritzats per una històrica crisi social no es pot suportar un frau fiscal català de més de 16.000 milions d'euros. Una execrable pràctica que, via paradissos fiscals, blanqueig de capitals i enginyeria comptable és una autèntica xacra social que atempta contra cohesió social i contra el procés sobiranista engegat a Catalunya.

L'explosiva combinació de retallades en serveis públics i pràctiques corruptes com les que protagonitzen els membres de CiU i altres partits son fatals pel país i el moment històric que està vivint. Però sobretot son inacceptables per raons ètiques, morals i socials.