Desobeir en clau nacional i social, no hi ha marxa enrrere!

La visita de Pablo Iglesias no ha passat desapercebuda a Catalunya. El bany de masses i la increïble repercussió mediàtica han sacsejat el món de les tertúlies i els mitjans de comunicació i les xarxes socials bullen de polèmiques. El seu missatge ha estat clar i nítid i des de l'esquerra independentista n'hem d'extreure lliçons. Podemos i el seu suport mediàtic aconsegueix connectar amb un sector de la societat catalana que no se sent atret pel discurs sobiranista i que vol regeneració en clau espanyola. Tot i així crec que l'aura mediàtica que acompanya sempre a Podemos distorsiona la realitat. A l'acte hi havia entre 3000 i 4000 persones. I l'independentisme ha mobilitzat milions de persones. Amb tot no soc persona de xuleria i preopotència i és evident que Podemos té un poder de convocatòria brutal que no es pot menystenir de  cap de les maneres.

Iglesias ens ha deixat ben clar fins on podem arribar en clau sobiranista i ha fet un emplaçament a obrir un procés constituent en clau espanyola. L'eix central del missatge és que cal assaltar les institucions espanyoles i l'ham o la pastanaga de tot plegat és el discurs anticasta, un discurs i un programa que ha estat rebaixat de contingut des de les eleccions europees. Desconec si els 6 mesos de "realisme" bruselenc, hi ha influït o és una altra de les formules dissenyades als laboratoris de la Complutense. El que si que sé és que l'actual Podemos dista molt de l'esquerra transformadora i combativa castellana que jo sempre havia conegut.

A hores d'ara la reivindicació republicana ja no és central, el no pagament del deute ja es considera poc realista, l'avançament de l'edat de jubilació s'ha matisat i la renda bàsica universal s'ha suplit per la renda mínima garantida, cosa substancialment diferent. També s'ha eliminat les nacionalitzacions estratègiques o prohibir a les empreses amb beneficis acomiadar treballadors. També apel·la al diàleg social amb empresaris! Tota una declaració d'intencions en un temps rècord, 6 mesos justos a les institucions. Tothom sap que la real politik que imprimeixen les institucions és un ventilador dur de resistir però em sembla molt bèstia que amb només 6 mesos ja hi hagi hagut aquests canvis. L'esquerra abertzale porta més de 30 anys a les institucions i és molt més combativa!!

D'altra banda, una part de la dreta catalana ha esmolat plomes virtuals i s'ha afanyat a carregar contra Podemos i Pablo iglesias, acusant-lo de no respectar la voluntat del poble català. Recordem que hi ha una part de la dreta catalana que no vol un procés sobiranista amb contingut social i no pot sofrir que el procés sobiranista i el canvi social tinguin vasos comunicants.  Però des del meu punt de vista hi ha un sector de la dreta que ha mantingut silenci i no s'ha pronunciat. Ha optat pel silenci i abonar la teoria que  Podemos ha rebentat el procés sobiranista.


Tanmateix en ambdós discursos hi ha el clàssic esquema de sempre. Uns ens diuen que volen la independència i volen arraconar tot indici de canvi social; ens repeteixen per activa i per passiva que primer la independència i després ja ho veurem. I els altres ens diuen també el de sempre, que el canvi social ( en versions diverses i múltiples) és la prioritat i que ja estem bé a Espanya, que amb una reforma constitucional i un encaix ben fet serem molt feliços. I ens demanen que ens esperem a què ells governin per a fer possible això.

Ni uns ni altres volen entendre que a la societat catalana hi ha demandes de canvi social i de llibertat nacional, demandes de sobirania social, popular i nacional a parts iguals i que no ens volem conformar amb demanar permís. Volem desobeir i construir el nostre futur, la nostra llibertat i sobirania. Estem abocats a trencar l'estatus quo, el de l'Espanya de sempre, sigui en versió blava o roja, i amb la Troika. Tot un repte, però no hi ha marxa enrrere, la desobediència és l'únic camí i tenim una cita amb la llibertat i la justícia social!