Som al bell mig de la tardor, que encara la recta final cap al solstici d'hivern. El clímax cromàtic de la tardor ja ha esdevingut i els vessants del Montseny s'han tenyit d'un esclat de colors que fa les delícies de pintors i poetes. Les fagedes, castanyedes, rouredes han fet el seu propi cant del cigne i les tonalitats ocre, rogenques i torrades es barregen amb els verds intensos d'alzines, arboços, sureres i una llarga llista d'arbustos i arbres de les muntanyes.
M'agrada la tardor i tot el que va associada a ella. Podríem dir que, com i tots els gironins i gironines, sóc el típic habitant de latituds mitjanes que gaudeix amb les quatre estacions perquè m'agrada tot: l'estiu, la tardor, l'hivern, la primavera. Cada estació té alguna cosa especial. Com a mediterranis que som tenim tota una tradició cultural i lingüística vinculada al nostre clima, al nostre territori.
A la tardor collim bolets i castanyes. Qui no ha anat mai a les Gavarres o les Guilleries a la recerca dels apreciats ous de reig o rovellons, qui no ha anat mai a l'Ardenya a buscar molsa, suro o pinyes pel pessebre. Els corbs marins voleien amunt i avall del Ter i les cotxes fumades s'apropen confiades a transeünts curiosos que les observen. El pit-roig anima el bosc amb la seva cantarella.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-EHM3vGEiimyKBsDSbEaKv5K_2Ls1gRR_X0oIf9Iv9BFEQsUBvuE3GwXjdc1TlqKs7KDOcxzXHqDqS2BiUE6blzL14UUJ5SDz-Q2f8ewr8emoM3cZ98T3d6Rg3oLE08qyCZ36-g5ltHAZ/s1600/images+(2).jpg)
I la primavera es converteix en l'estació estrella del nostre cicle climàtic. Els salzes i freixes tenyeixen les ribes del Ter, el Fluvià, la Muga, el Daró i el Freser d'un verd lluent i tendre que il·lumina i enlluerna la llera del riu. Els espàrrecs broten arreu i els amants de la gastronomia els anem a caçar marge amunt i marge avall. El rossinyol marca el territori a cop de gargamella i l'agró roig bat amb força les ales sobre la llera del Ter i els Aiguamolls de l'Empordà.
I l'estiu ens porta a les platges i cales de la Costa Brava. Arrebossar-se sobre la sorra de la Cala de Castell mentre ens prenem una cervesa fresca arran de mar és un plaer estiuenc que només és superat per la nit de Sant Joan i el solstici d'estiu. La jovenalla fa l'amor sota la llum de la lluna i la música en directe ressona a mil racons de la costa. Mentrestant els més veterans anem a pescar amb els amics i ens fotem un bon àpat mariner tot escoltant una guitarra i una veu potent, melangiosa, que recorda temps passats.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxiJzC0fIqJeW5KeWFEe92Q9qKCTMFc9tIXgjFSp6fwsXWR59EiI9QjGs7nj7P7BsbfO-oqn1Lcg-9D6Sm8s-NTXQeByO4ztQHtpYvc9KYBegI3DLvg8wcOgn2_zQWKt1Y7coXk0cJrZoV/s1600/baixa.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada