Declarar la República o claudicar?

La campanya electoral és diferent de totes les que hem viscut. La banca ha entrat en campanya amb amenaces i coaccions i el discurs de la por s'ha estès com mai ho havia fet; ens amenacen amb robar les pensions dels nostres jubilats i jubilades, amb promoure una fuga d'empreses, amb boicots i amb la sortida de la UE i de l'euro. Un discurs de la por dissenyat pels arquitectes de l'odi i que inexplicablement el defensa la dreta i l'esquerra espanyola, també a Catalunya.

Arribats a aquest punt ningú gosa ja negar el caràcter plebiscitari d'aquestes eleccions i és més que evident que el moment actual és històric, com també ho és que ens trobem en un moment crucial de la nostra història. Som davant d'una cruïlla. Els partits unionistes demanen que s'aturi el procés sobiranista i que Catalunya resti per sempre més atrapada en un marc autonòmic que sens dubte iniciarà un camí de reculada i recentralització. L'estat busca venjança i humiliar-nos com a poble.

A hores d'ara crec que tothom ja hi ha dit la seva i jo soc del parer que a partir del dia 28 de setembre si hi ha una majoria clara caldrà fer un pas i no claudicar. I això vol dir declarar la República unilateralment. El moviment pacífic, democràtic i ferm que va començar a caminar ara fa uns anys reclama valentia i coratge. Si no fem aquest pas de sobirania no serem respectats com a poble i ens enviaran al pou de l'oblit; Si entrem en la trampa de la negociació amb l'estat dilatarem el procés i acabarem entrampats en una tercera via camuflada i devaluada que ens farà recular molts anys. Cal mirar endavant i fer un pas fer. Ha arribat el moment de decidir si volem declarar la República Catalana o si volem claudicar.El moment actual és decisiu i el camí ple de pedres però si ens mantenim fidels a les nostres conviccions no hi ha cap dubte que superarem els entrebancs i tirarem endavant.