dimarts, 29 de setembre del 2015

Després del 28-S, noves etapes.

El calendari avança, i amb ell l'agenda política del país consumeix noves etapes i encara nous reptes. I està més que clar que el 27-S era un repte en majúscules. I novament tinc la sensació de que els esdeveniments es precipiten a una velocitat de vertigen! A hores d'ara ja afrontem la nova conjuntura i no hem tingut temps de pair el que ha passat en aquesta transcendent comtessa electoral.

Pel camí s'han quedat el pujolisme i el duranisme, dues crosses que van mantenir el nostre país encotillat en l'espiral del peix al cove i la puta i la ramoneta. El procés ha liquidat sense contemplacions aquestes rèmores d'un passat marcat pel seny, la prudència, la por i la corrupció; els ciutadans i ciutadanes han estat molt clars i una majoria independentista sense precedents històrics s'ha dibuixat en un Parlament de Catalunya que tindrà fins a 72 diputades i diputats independentistes i només 52 diputats clarament unionistes. Per tant la victòria independentista és aclaparadora. Queden els 11 diputats i diputades de CSQEP, que hauran de definir en quin bloc es comptabilitzen quan arribi el moment del trencament. Ara per ara però, sempre han dit que no es troben còmodes en cap dels dos blocs i això en termes tècnics equivaldria a una abstenció, la qual cosa referma encara més l'àmplia victòria independentista.

També crec que cal remarcar que aquesta victòria té un doble mèrit perquè la guerra bruta llençada pels aparells de l'estat ha arribat fins i tot al moll de l'os del sistema democràtic. L'estratègia de la por, les traves administratives per poder emetre el vot des de l'exterior, l'entrada en campanya dels poders fàctics, la mobilització per part de l'estat de les franges de votants que mai votaven en les eleccions catalanes....tot plegat un escenari molt atípic i advers en el qual la victòria independentista ha estat gairebé èpica.

Comença un nou curs polític històric i amb dimensió internacional. El full de ruta per la República Catalana ha de fer via per viaranys desconeguts fins a dia d'avui. La ruptura i la desobediència son els ingredients que ens han de permetre sortir de l'atzucac autonomista en el qual fem aigües des de fa dècades i en aquests termes s'hauria de manifestar la CUP en aquestes setmanes transcendents que venen. Comença un període marcat per les assemblees obertes de la CUP, per un diàleg multilateral i des de baix en el qual la CUP haurà d'ensenyar les seves cartes i jugar-les molt bé perquè les pressions que arribaran seran duríssimes.

S'albira un acte de sobirania col·lectiu, i ja sigui una DUI o  un procés constituent , cal tenir molt clar que la CUP hi ha de ser a totes perquè ens hi juguem el nostre futur com a poble. La desobediència s'haurà de produir ben aviat i el xoc amb la legalitat de l'estat espanyol és ja irreversible. Ara més que mai l'esquerra independentista en el seu conjunt ha de vetllar i treballar a fons per fer pinya, ara més que mai la unitat popular té la seva màxima raó de ser. Des del Parlament però també des de places, carrers i ateneus cal declarar la República Catalana i donar la veu al Poble en un procés constituent des de baix que haurà de culminar amb un referèndum per ratificar la Constitució de la Nova República Catalana.