A fer més hores que un rellotge

La notícia no ha passat inadvertida. Els ministres de Treball de la Unió Europea escollits
mitjançant sufragi universal per una part dels habitants del seu corresponent estat, han aprovat per majoria qualificada ampliar la jornada laboral màxima de les 48 hores setmanals a 60.

I és que des de la caiguda del Mur de Berlín i l'esfondrament de l'esquerra el poder econòmic s'ha erigit com a sistema triomfant sense oposició i aquest poder ha dit que ja n'hi ha prou, que cal eliminar els residus dels sistemes de protecció fomentats per la socialdemocràcia europea,que va sorgir com a contrapunt a l'ascens del comunisme a Europa després del triomf de la Revolució d'Octubre a Rússia.

La superació de l'Antic Règim i l'ascens de la Revolució Industrial va fer aflorar una burgesia industrial i financera que va ser la que va promoure la democràcia liberal, que malgrat totes les seves evidents mancances va permetre l'aparició d'una nova classe social: la classe treballadora, que s'enfrontava als abusos i explotació d'una burgesia enriquida a costa de l'enorme esforç de treballadors i treballadores a les fàbriques.

Faig aquesta repassada històrica perquè sembla ser que els mandataris de la Unió Europea, en la seva cursa embogida cap a la competitivitat, han oblidat la història i pretenen tornar als ciutadans europeus a etapes preindustrials, pròpies dels temps de l'Antic Règim.

Avui llegint el diari El Punt he repassat una columna del periodista Manuel Cuyàs on feia referència al tema que ens ocupa. I he quedat sorprès del grau de demagògia i provocació practicat pel periodista, tenia entès que el senyor Cuyàs exercia de progressista però ara m'adono de la increïble trajectòria que ha fet en molts casos la generació que va viure l'esperit del maig del 68. Llavors eren jovenets progressistes, somniadors, utòpics i un tant provocadors, s'enfrontaven al sistema i acusaven als règims democràtics de ser règims burgesos. Fins que el pas dels anys els va anar tornant més pragmàtics i el papà els va col·locar a l'empresa familiar o els va enviar a estudiar als Estats Units, llavors ja van començar a matisar això de la democràcia burgesa.

I arribats al 2008 aquella generació que ja ha perdut tota innocència ha fet una reculada cap al feudalisme, justificant les jornades laborals de 12 hores en nom de la competitivitat i que en shem de deixar de punyetes com ara drets, conciliació familiar i d'altres animalades.

Cert que jo no sóc cap intel·lectual ni un professional d'alt nivell però em sembla que és just manifestar la meva preocupació per la imposició d'una mesura que de cop i volta converteix en paper mullat els darrers dos-cents anys d'història. Si tant volen treballar aquests ministres doncs que ho facin, també el senyor Cuyàs si vol ho pot fer però que ens deixin en pau als ciutadans que ja en fem prou amb la jornada de 8 hores. I si us plau que no ens surtin amb la collonada de que això serà només voluntari, ja em conec les bones intencions angelicals de la patronal.