dimecres, 4 de juny del 2008

L'opulència malbaratadora

Si hi ha una cosa que m'empipa és que es malbarati el menjar i es llenci a tort i a dret. Precisament un estudi revela que a la gran Bretanya hi ha xifres escandaloses pel que fa a aquesta mala pràctica, tant pròpia de les societat consumistes i opulentes. L'estudi en qüestió ha estat coordinat per l'agència governamental per a la reducció de residus i les dades i xifres que aporta són d'escàndol, per estirar-se els cabells.

Es calcula que a la Gran Bretanya les famílies llencen directament una de cada tres bosses d'aliments que compren i que el cost anual quantificat monetàriament arriba als 8.000 milions de lliures. Segons els coordinadors de l'estudi, els productes que es consumeixen en massa han estat cultivats, recollits, empaquetats i transportants inutilment i tot plegat ha servit per col·lapsar les carreteres i emetre milions de tones de Co2 a l'atmosfera. L'informe també esmenta la depredació de recursos naturals i alimentaris que això suposa.

Em podria extendre amb les raons morals o immorals que aquest brogit consumista porta implicites però m'estimomés deixar-ho per a la reflexió dels lectors d'aquest blog. Només em permeto la gosadia de qüestionar una vegada més el rerefons ideològic de tot plegat, se suposava que la Gran Bretanya era un model a seguir i que les receptes neoliberals havien de portar prosperitat i progrés a la humanitat però sincerament jo només hi veig una cursa embogida cap a l'opulència, l'individualisme i la irracionalitat. Però pel que sembla els integristes del liberalisme es neguen a raonar i estan disposats a portar el consumisme salvatge fins a extrems incerts.

4 comentaris:

ferran ha dit...

El consumisme salvatge de què parles no és més que un microconsumisme salvatge. Les coses necessàries (un habitatge digne, com a exemple més evident) cada vegada són més cares. Però en canvi les innecessàries cada vegada són més barates (i pitjor). Acabarem vivint en un món low-cost i amb les botigues de xinos com a principal font d'oci. Bé, això si la cosa aguanta.

Anna ha dit...

Hola Jordi,
Interessant l'estudi en uns moments on els productes alimentaris bàsics estan pels núvols. I per altra banda, el preu de l'arròs, aliment consumit a les regions més pobres del planeta, ha pujat un 30%. I esperem més pujades de preu.
Escolto les noticies cada dia, llegeixo la premsa, i cada vegada més, em sembla que tot es kafkià. Pugen els preus, situació de crisis, i llavors, es busquen estratègies per solucionar els problemes de la fam al món. Primer, provoquen el caos, i després intenten solucionar-ho amb projectes multimillonaris per ajudar a la població més necessitada. Il.lògic tot plegat! Al final, em pregunto si els qui juguen amb el món, disfrutant, i observant com tot s'enfonsa, i ells estan protegits, si tenen dos dits de front o bé són éssers perversos.
Fins aviat!

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Fins i tot els economistes més liberals comencen a estar amoinats per l'escenari que s'està dibuixant. Domènec Espadalé, un radical liberal que presideix la Cambra de Comerç ha manifestat que si la situació econòmica actual empitjora calrà un pla de xoc governamental.
Però aquest home només està preocupat per la pèrdua de guanys de les empreses, li importa un rave la crisi alimentària o el col·lapse ambiental, i aquí és on rau el problema.

Els dirigents econòmics i polítics no es preocupen per les coses reals i quotidianes, han impulsat un model econòmic farcit de desigualtats i l'únic que els amoina és la recerca contínua de beneficis empresarials. Habitatge, alimentació, benestar, salud, educació i cultura, medi ambient...valors imprescindibles per a la realització humana s'estan convertint en un luxe per a uns pocs privilegiats.

Anna ha dit...

Em pregunto: com es pot aturar aquesta dualitat pobres i rics? Penso que aquest binomi és caduc. Tens raó quan dius que tots els valors principals s'estan convertint en un luxe per pocs privilegiats. Ahir, les noticies mostraven com les persones s'estaven proveint d'aliments i gasoils per les possibles repercussions que es poden produir aquesta setmana respecte a les vagues previstes pels transportistes i l'augment del preu del petroli. Impressionant!
M'esgarrifo davant del panorama actual i de la capacitat d'uns pocs per manipular a la ment humana, creant situacions de pànics. Si continuem així, prefereixo no saber cap on anem.
No és un pensament pessimista, tan sols una realitat imminent i propera del dia a dia.
Per més inri, abans d'ahir, mostraven una fira on hi havia productes de luxe -només per a rics- de tota mena com wisky, cava amb or, perfums, un mòbil amb incrustacions de diamants, ..., els preus dels quals és tan desorbitant com l'equiparable a un mes del sou dels mileuristes per una ampolla de tequila exclusiu.
Quina vergonya celebrar una fira d'aquesta, i més encara, passar-la en els mitjans de comunicació, quan la gent fa reserves per la por a quedar-se sense recursos bàsics la setmana que ve. I, quan algunes persones dormen als aeroports perquè s'han quedat sense feina o bé són pensionistes i no poden pagar ni una habitació per dormir.
Ostres, quin panorama més frustrant!
I, llavors, es pregunten on estan els Ministres. I, responen, que estan treballant per solucionar els problemes. A ON? i COM?
Amb els anys que tinc, mai havia vist tanta penúria en tan poc temps al meu voltant més directe.
Bé, ho deixo aquí sinó t'ocuparia molt d'espai.
Fins aviat!