dilluns, 13 d’octubre del 2008

La necessitat de pervertir la sardana




Amb aquest títol polèmic vull iniciar un debat complexe i no exempte d'interpretacions subjetives. En el meu cas opino des de la més gran de les ignoràncies i des de la sentimentalitat més subjectiva.
El cas és que sóc dels que pensa que la sardana, la " dansa més bella de les danses que es fan i es desfan" està en un procés de decadència i marginalització més que evident.

Fent una mica d'història no és agoserat afirmar que aquesta dansa noucentista ha estat en part apropiada per un sector polítco-social molt determinat. La dreta regionalista se l'ha fet seva i el que era un ball popular es va convertir en un símbol d'una manera d'entendre Catalunya. Tradicionalment s'ha vinculat la sardana a l'esglèsia i se l'ha cobert d'una pàtina de conservadurisme que la té agarrotada i encotillada. I des de les files espanyolistes pseudoprogressistes s'ha aprofitat aquesta imatge per a estigmatitzar-la encara més i de passada titllar als catalans de folclòrics carques.

Bé, més enllà d'aquesta breu i mediocre nota històrica si que penso que la sardana avui en dia és un ball sense futur atès que el jovent que ha de garantir la seva viabilitat ja no participa d'aquest ball antany molt popular a les nostres comarques.

Per això penso que la sardana s'ha de repensar; és a dir, la sardana té prou potencialitats com per diversificar-se i explorar nous territoris. Encetar una branca transgressora i fusionar-la amb diferents estils i disciplines: funky, rock, skà, reegge, hip-hop, pop, poesia visual...és una manera d'apropar-la al jovent i de repopularitzar-la. La sardana necessita saba nova, gent nova que la reimpulsi i la converteixi en el ball popular del segle XXI.

4 comentaris:

Nuri ha dit...

Bé, jo diria que el que dius: "Tradicionalment s'ha vinculat la sardana a l'esglèsia i se l'ha cobert d'una pàtina de conservadurisme que la té agarrotada i encotillada." no és exacte.
De fet, ha estat gràcies al seu vincle amb l'església i les festes religioses que s'ha pogut mantenir. Durant la dictadura, estava prohibida, en canvi es podien ballar sardanes durant alguna festa religiosa.
A part d'això, un bon exemple d'intent d'apropar la sardana al jovent i repopularitzar-la, el tenim aquest any a les barraques de Banyoles, el divendres.

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Salut!, ja he comentat que és un debat espinós. Jo penso que la sardana si que ha estat vinculada històricament a l'esglèsia i a un sector molt conservador de la societat catalana. Des de la lliga fins a CIU la dreta se l'ha apropiat, l'ha segrestat i l'ha folcloritzat fins al punt de voler convertir-la en la dansa nacional. I per sort els PP.CC són una nació rica i diversa amb una gran quantitat de manifestacions artístiques i populars.

La sardana té un gran bagatge i per això crec que ha arribat el moment de reinventar-la . Molt bona la pensada dels banyolins de fer aquest experiment per barraques, a veure si puc venir.

Pol Vancells i Roldós ha dit...

Hola Jordi, jo diria que has tingut una bona pensada amb això de voler "pervertir" la sardana. La intenció al cap i a la fi ha de ser la de revaloritzar allò que ha quedat antiquat, allò que ràpidament etiquetem com alguna cosa del passat que ens toca la fibra però que des de fa molt temps ens mirem amb distància, i fins i tot amb un punt de melancolia. La idea de mesclar diferents estils de musica, de crear una sardana mestissa, és una bona manera de donar llum a l'oblidat ball nacional i sigui dit de passada, d'apropar-lo a una societat cada dia més globalitzada i secular.
En referència a si la sardana s'ha vinculat a l'esgèsia i a determinats sectors conservadors de la població catalana no te'n puc dir massa cosa, jo crec que no és ben bé així, però com que no sóc un expert en el tema no seré jo qui et contradigui.

Per cert, fa unes setmanes vaig penjar en el meu blog un post titulat "Is not alone the economy, stupid" que parlava precisament de la sardana. Et convido, si és del teu interès, a que hi facis un cop d'ull. Salut!

Jordi Navarro i Morera ha dit...

He de reconeixer que en el meu artícle sobre la sardana hi falta una bona dosi de modèstia i humiltat per part meva. Ni de lluny en sóc cap especialista i amb prou feines en sé de ballar sardanes.

A banda dels especialistes en dansa pertoca a historiadors i sociòlegs analitzar amb perspectiva la història d'aquest ball fins fa poc tant popular a les nostres comarques gironines. Analitzar-ne la incidència i el paper que ha desenvolupat en la cultura i l'imaginari d'aquest racó de món a tocar de la mediterrània.