Una mica d'autocrítica

Fa aproximadament 7 anys que vaig entrar a militar i treballar a la Candidatura d'Unitat popular (CUP) i uns 10 que vaig començar a col·laborar amb l'esquerra independentista de la ciutat de Girona, a través del Casal Independentista El Forn.
En tots aquests anys he conegut molta gent i he après moltes coses, algunes d'elles m'han estat molt útils, sens cap mena de dubte. En general l'experiència ha estat positiva i n'extrec conclusions i reflexions. L'esquerra independentista és un moviment polític i social que es va configurar en plena transició, en el transcurs del tardo franquisme i que recollia experiències i trajectòries polítiques de militants que s'havien forjat en plena dictadura. Ha estat un moviment amb alts i baixos, amb moments d'eclosió espectacular i moments de replegament molt dur. Per definició és un moviment polític de resistència, que rebutja les estructures estatals sorgides del pacte de la Moncloa dels anys 70 , pacte que iniciava una reforma del règim predemocràtic i que es plasmava en el text constitucional del 78. L'esquerra independentista rebutjava aquell pacte i l'estat que en sorgia i feia una aposta estratègica de resistència per avançar cap a la ruptura i la independència i el socialisme als Països Catalans.

Ha plogut molt des d'aleshores i aquest moviment ha tingut la capacitat de regenerar-se una i una altra vegada i ha arribat fins a l'any 2009 amb una vitalitat prou respectable.

Ara bé, arribats fins aquí crec que en el moviment existeixen certes dosis d'auto afalagament que no són recomanables ni desitjables. Sovint, des d'algunes organitzacions es fomenta un discurs auto complaent, una mena d'actitud de suposada superioritat moral sobre la resta de mortals d'aquest planeta que a mi personalment em fa certa angúnia. I per postres de vegades es tendeix a sobredimensionar incidència real d'aquest moviment, ens creiem que som el centre del món i que el 100% de les persones que viuen als Països Catalans ens seguiran i es faran militants de les diferents organitzacions que conformen aquest moviment.

Bé, des de la meva més absoluta humilitat només puc dir que l'esquerra independentista té molts reptes per assolir, i molts defectes per superar, començant per la manca d'humil tat. Hem de ser conscients de quina és la nostra força i de que o a qui representem realment. L'últim exemple és el Primer de Maig, tenim dificultat per aglutinar sectors socials que potencialment són sensibles a part del nostre discurs. I no ho aconseguirem si seguim en aquest núvol d'autocomplaença. Ens cal madurar, avançar i enfortir-nos, i per això és bo que fem exercicis d'autocrítica. Hem d'enfortir la nostra cohesió interna com a moviment, hem de reforçar les organitzacions que poden vehicular i estructurar les reivindicacions nacionals i socials del país, necessitem un sindicat nacional i de classe fort i amb capacitat de mobilització i de negociació col·lectiva, una organització de joves forta i unida, i un referent polític indiscutible. I moltes altres coses.

Que ningú es pensi que em dedico a criticar o a reprobar l'actitud de militants i organitzacions, no, no és aquest la meva intenció, només pretenc fer un exercici de transparència i autocrítica, reconeixent que jo mateix he comès molts errors i que he de millorar en molts aspectes. O sigui que l'autocrítica també me l'he d'aplicar a mi mateix si vull tenir una mínima credibilitat.