divendres, 21 d’agost del 2009

El 13 de setembre a Arenys de Munt decideixen, decidim




Que l'exercici dels drets democràtics haurien d'estar emparats per les lleis és una evidència en termes jurídics. Però tothom sap que les coses no són tant senzilles i que els estats reglamenten a mida per a perpetuar-se i imposar el seu ordre, sigui constitucional o no, tant és.


El 13 de setembre a Arenys de Munt celebraran una consulta popular sobre la independència de Catalunya, en un exercici democràtic de base municipal sense precedents al nostre país. La iniciativa ha estat impulsada pel MAPA amb el suport de la CUP, i ha comptat amb el suport dels grups municipals de CIU, ERC i Independents d'Arenys de Munt. El PSC hi ha votat en contra.


Que els habitants d'un municipi puguin decidir sobre un afer col·lectiu és sens dubte un acte revolucionari i democràtic, i hauria d'entrar dins dels paràmetres de la normalitat. Que tothom expressi el seu vot lliurement i sense coaccions, que tothom hi digui la seva.


Però ja sabem que l'estat espanyol acumula una pila de dèficits democràtics i que precisament la cultura democràtica no forma part de l'ADN d'un estat que s'ha forjat sobre unes bases totalment predemocràtiques. Paradoxalment, el dia 13 de setembre a Arenys de Munt, en que el desenvolupament d'un acte democràtic s'hauria de realitzar en un marc de normalitat, tranquil·litat i no coacció, les forces judicials han autoritzat una manifestació de feixistes, que no pretenen altra cosa que alterar el normal desenvolupament de la consulta. Curiós, que en un estat on s'il·legalitzen forces polítiques independentistes i d'esquerres, i se'n reprimeixen les idees , s'autoritzi i esperoni grupuscles feixistes.


Que la Falange no té altra intenció que rebentar la consulta és evident, i potser a l'estat ja li va bé que siguin aquesta colla de dements mentals els que actuin de forces de xoc.


No ens han de fer cap por, no hem de permetre que rebentin el procés exemplar que s'està seguint a Arenys de Munt. Arenys de Munt s'ha convertit en un laboratòri de pràctiques, sabem el que passaria si el nostre país exercís el seu inalienable dret a autodeterminar-se, a decidir, sabem que les forces policials i militars de l'estat intervindríen, que la violència seria la seva resposta a la nostra determinació.


Però no ens podem arronsar, hem de buscar aliances internacionals, aixecar el cap ben alt i plantar-nos, autodeterminar-nos, sense por, amb dignitat, amb valentia, només així ens guanyarem el respecte de la comunitat internacional i dels milions de ciutadans i ciutadanes que han escollit el nostre país com a bressol del seu esdevendor.