Unionisme Vs Independentisme

El debat polític al principat de Catalunya s'ha polaritzat en els darrers temps i l'eix Catalunya/Espanya s'ha situat en un lloc preeminent de l'agenda política. La confrontacio en termes polítics entre l'Espanya concèntrica i les nacions que aspiren a la seva plenitud nacional ha iniciat un nou cicle a Catalunya, i fora desitjable que en el conjunt dels Països Catalans emergís amb força la necessitat de superar l'actual marc polític, jurídic i social que es va plasmar amb els anomenats Pactes de la Moncloa ara fa més de 30 anys.

Amb múltiples errors i mancances ( l'ambigüitat en la qüestió de la territorialitat o el paper manipulador d'alguns partits polítics, per citar-ne dos exemples) s'ha estructurat un moviment popular plural i divers que té el punt de trobada en l'anomenat dret de decidir o dret d'autodeterminació ( en termes més polítics i clars) , amb el benentès que les nacions, pobles i cultures tenen dret a decidir el seu futur sense ingerències dels estats que les tutelen o oprimeixen.

Aquesta innovadora iniciativa política, que recull la tradició i valors de la desobediència civil, ha aconseguit formular un exercici d'agitació política molt potent i sense precedents des de l'anomenada transició post-franquista i ha situat la dicotomia unionisme/independentisme en la tessitura de la confrontació política, generant contradiccions a l'autonomisme còmode a bastament practicat per les forces afectes al sistema. Així, partits com ERC, CIU o IC-V han vist que part de les seves bases es mobilitzaven en favor de les consultes democràticques, desafiant la pròpia legalitat i anant molt per endavant de les direccions jeràrquiques dels seus partits.

En aquest sentit encoratjo a alcaldes i regidors/es de tots els municipis dels PP.CC a seguir l'exemple de l'alcalde de Torelló, que ha dit que cedirà les instal·lacions de l'Ajuntament per a aquelles entitats que impulsen la consulta a Torelló. És amb actituds com aquesta que s'assoleix la llibertat d'un poble, per això demano a tots els càrrecs electes d'aquest país a seguir el seu exemple i desafiar sense por l'estat espanyol i la seva legalitat imposada. No ens fan por i per tant hem d'apostar fort per la democràcia sense límits.

La confrontació ha mobilitzat també als diferents braços de l'estat, afegint pressió a un conflicte nacional enquistat des de fa segles, un conflicte que només es pot resoldre per la via política i democràtica, un conflicte que espanta a un estat espanyol en declivi i decadència, un conflicte que està viu al cor d'Europa; en definitiva, el poble català continua reclamant els seus drets nacionals, culturals i socials, i ho fa amb més força que mai. Que es manifesti la Falange o Cs's és un signe de que anem bé, que l'espanyolisme està desorientat i desubicat, però una vegada més els hem de plantar cara, no cedir a les seves amenaces i xantatges, cal anar a votar amb el cap ben alt i sense por, i si volen que vinguin que ens riurem d'ells i les seves amenaces. Que es manifestin tant com vulguin, aquesta és la diferència entre ells i nosaltres, nosaltres no prohibim res.


Personalment penso que en l'actual escenari marcat per les successives onades de consultes plantejades en nombrosos municipis, la previsible retallada de l'estatut per part del TC, els casos de corrupció que esquitxen càrrecs electes a diferents territoris dels Països Catalans, així com una progressiva política d'agressions ambientals, o l'augment de l'atur i la precarietat laboral, està esperonant les demandes d'un nou marc, cicle o estadi polític al nostre país.

La via autonòmica està no ja esgotada sinó morta, no dóna per més, ha estat un fracàs estrepitós, la única sortida és fer un pas endavant, superar l'actual estructura autonòmica i plantejar novament i amb més força la necessitat d'estructurar el poble català a partir d'una nova institucionalitat, no subjecta a l'espanya caciquil i imperial de sempre, i amb capacitat de maniobra per a decidir i definir en quins termes ens relacionem amb els nostres veïns europeus i mediterranis.

No voldria acabar aquestes quatre ratlles sense fer esment del paper que hauria de jugar al meu entendre la CUP i el conjunt de l'EI; ja he afirmat que el procés de les consultes està farcit de mancances polítiques i estructurals però partint d'aquesta premissa penso que l'EI no ha d'aillar-se del que està succeint, ja que es córrer el risc de caure en una elitització sectària típica de l'esquerra europea intel·lectual, que és allunyar-se dels moviments populars per no considerar-los prou purs. Crec que ens hem d'esmerçar a fons en aquest procés, fent pedagogia quan calgui, treballant colze a colze amb les bases proletàries que s'han implicat a fons amb la consulta, treballant també perquè aquest procés simbòlic formi part de la normalitat i algun dia es puguin celebrar consultes sobre altres temàtiques ( MAT, Transvassaments, deslocalitzacions...) en definitiva, no tinc cap dubte de que la CUP i el conjunt de l'EI té l'oportunitat de treballar per situar el dret a l'autodeterminació com una aspiració compartida per amplis sectors socials d'un país que malda per ser lliure.

Opinió

Article publicat a Llibertat.cat

Hi haurà canvis a Girona?

Som a finals del 209, tot just acabem d'encetar el novembre i ja enfilem plenament cap a la tardor, la nostra estimada Devesa, el que podria ser el parc més bonic d'Europa ja ens il·lumina amb els
espurneigs cromàtics de les fulles anguloses dels plataners. El temps passa i ja ens apropem a les eleccions municipals.

Els partits ja comencen a fer números i estan fent càlculs aritmètics per veure quina serà la futura composició del consistori gironí. Ara mateix, tenim un equip de govern integrat per tres partits que formen una majoria de "progrés" , formula que ha permès al PSOE-PSC governar Girona durant 3 dècades, quan expiri la legislatura aquest partit haurà estat 32 anys en el poder, increïble però cert.

Val a dir que jo sóc d'aquells a qui la "normalitat" democràtica em produeix una certa tibantor i repelencia. Això d'estar permanentment pendent d'eleccions i de declaracions i contradeclaracions absurdes, carregades de llenguatge retòric i tècnicament incomprensible, és molt cansat i avorrit. Ha arribat el moment de replantejar mecanismes democràtics, i la crítica la faig extensiva al conjunt de la ciutadania, d'acord que la "classe" política està allunyada del poble i s'ha convertit en una nova casta privilegiada, però aquí el problema és més profund, més de fons.

No pot ser que la immensa majoria de la ciutadania "passi" olímpicament dels afers col·lectius i es mogui entre el vot apàtic i l'abstenció còmode. Cal una implicació del poble, de tothom, en els afers públics i cal recordar que democràcia no és només l'exercici del sufragi. Aquí vull trencar una llança a favor de les associacions de veïns de la nostra ciutat, que fan una gran tasca. Convido a tothom a participar-hi. La feinada a fer és ingent i malauradament aquells i aquelles que hi passen hores són més aviat pocs i quasi sempre els mateixos.

Hem de fer una crida a la participació democràtica, a enfortir el teixit veïnal i associatiu de la ciutat i a exigir l'aplicació de mecanismes de presa de decisions horitzontals i col·lectives. Com és possible que a Girona encara no poguem realitzar referèndums vinculats? Per què encara no poden les entitats i la ciutadania en general fer preguntes en un Ple? Per què els Plenaris són tant avorrits? Per què no es replantegen i es descentralitzen? Per què no es retransmeten en directe via internet? Per què no s'aprofiten els avantatges de les noves tecnologies i es facilita una interacció ciutadana entre electes i electors? Sincerament, crec que aquí hi ha moltes coses caducades i la democràcia heretada de la reforma post-franquista n'és una d'elles.

Però tornem a l'humil anàlisi i reflexió que hem iniciat en aquest humil blog, deia que tres dècades donen per molt, quan jo encara era un marrec i corria pel Barri Vell ( quins temps aquells) amb els morros bruts de xocolata i els genolls pelats, en Joaquím Nadal i la seva colla ja requalificàven terrenys, asfaltaven carrers i remodelaven barris sencers.

Ha plogut molt des de llavors i jo crec que ja ha arribat el moment de fer neteja democràtica i expulsar del govern municipal a aquest partit de poder amb tuf de resclosit. No pot ser bo per a una ciutat que un mateix partit governi tants anys, al pas que anem ben aviat s'hauran mantingut tants anys en el poder com el dictador Franco. Aquesta dilatada instal·lació en el poder afavoreix xarxes d'influències, crea dependències perilloses i consolida tics i actituds antidemocràtiques


No serà fàcil perquè s'ha estructurat un nucli de poder molt sòlid i la maquinària electoral de l'aparell del PSOE-PSC és una fàbrica de captar vots, tenen recursos econòmics, tècnics, mediàtics i humans i en aquest camp són gairebé invencibles. I a més compten amb el suport de dos partits: IC-V i ERC, que a la darrera legislatura han tornat a segellar un pacte de govern que ha reforçat una aliança que ells anomenen de progrés, però que a la pràctica legisla i executa en funció d'interessos privats i al servei d'un projecte de ciutat obsolet, hereu de l'arquitecte polític Nadal.

Girona necessita una sotragada, un canvi profund, noves veus i nous reptes. I aquest canvi no vindrà només deteminat per la composició del nou Consistori. Crec que ha de venir de més avall, del teixit veïnal i associatiu, només d'aquí podrà sorgir la força moral necessària per a invertir la tendència i iniciar un nou camí i nous horitzons per a la nostra ciutat.

Crec que la CUP pot jugar un paper destacat en aquest repte, treballant des de la base i contribuint a enfortir l'esperit crític que arrela als barris places i carrers de la ciutat de l'Onyar. Ens correspon a nosaltres bastir una vertadera alternativa que treballi per assolir una major qualitat de vida a la nostra ciutat, desplegant un discurs potent basat en quatre eixos lligats a la sostenibilitat/ decreixement consensuat, la llengua, cultura i nació, la cohesió, l'educació i drets socials i finalment la participació i democràcia directa.

Aspectes com el famós pavelló de la Devesa, la manca de serveis als barris de Sant Narcís i Santa Eugènia, l'impacte del TAV en el comerç i els serveis dels barris afectats ( Sant Narcís i Fontajau) la manca d'equipaments educatius, l'elevada densitat d'alguns barris, el dèficit en zones verdes, la dificultat de les entitats de la ciutat per a fer la seva feina, així com la progressiva elitització del model cultural, han de ser algúns dels eixos en que la CUP ha de treballar de valent per guanyar-se el respecte dels gironins i gironines.