Sobre el primer tema, el col·lapse elèctric i les consegüents apagades cal denunciar amb contundència els intents dels poders fàctics, vinculant les apagades amb la MAT. Cal ser clar en aquest punt i denunciar penalment si cal aquest cop baix de FECSA-ENDESA i dels partits polítics de l'establishment, que un cop més tiren pilotes fora i aprofiten l'estat de shock dels catalans per generar un corrent d'opinió favorable a la construcció immediata de la MAT. Tot plegat lamentable i més trist és veure com passen els dies i ningú té la mínima dignitat moral de dimitir.
En segon lloc ha quedat clar que l'actual societat individualista i depenent al 100% d'una cultura de l'energia malbaratadora i irresponsable és incapaç de reaccionar i enfrontar-se amb unes mínimes garanties a una situació d'excepcionalitat. Estem tant ben acostumats i tant avesats a no cooperar entre nosaltres que les xarxes solidàries no han funcionat. Caldria en aquest sentit fer una profunda reflexió sobre el tipus de societat individualista i acomodatícia que tenim i treballar per fomentar una cultura de cooperació i recuperar xarxes de solidaritat veinal.
Finalment, sobre el terrabastall polític que s'ha organitzat és evident que un cop passi tot això i més enllà de la picabaralla política infantil ningú es recordarà de res. Passen els dies i a part de tirar-se els plats pel cap com nens mimats cap diputat ni càrrec polític dimitirà o s'excusarà davant del poble ( com a mínim podríen estar un mes sense cobrar). Una vegada més es demostra com la desafecció política de la ciutadania és producte en part de la ganduleria d'una classe política que no entèn la política com un servei a la ciutadania sinó com una oportunitat per a practicar el poltronisme polític, ja se sap, l'eròtica del poder és molt llaminera.
Per concloure, crec que tota aquesta història no s'hauria de tancar com si no haguera passat res. En primer lloc caldria reivindicar un cop més que la privatització dels serveis bàsics com ara l'electricitat no han resolt absolutament res, ans al contràri, les empreses que gestionen la distribució de l'energia han primat bàsicament la recerca de beneficis i no han invertit en manteniment de la xarxa. Per tant cal ser raonable i fomentar la renacionalització de l'energia, així com la municipalització d'alguns trams.
En segon lloc cal fomentar la insubmissió elèctrica ( pel facebook ja corre) i negar-se a pagar el rebut de la llum, a veure que hi diuen els senyors de FECSA-ENDESA.
I finalment caldria iniciar ja el debat elèctric a Catalunya, perquè és el gran debat pendent, el model centralitzat ha fracassat i cal activar vies de solució per avançar cap a un model descentralitzat, públic, eficaç i respectuós amb l'entorn.
2 comentaris:
Que la clase política atice a las grandes empresas esharto díficil porque necesitan cierto compadreo para luego al dejar la actividad política pasen a engrosar la nómina de la empresa.
Si, això és totalment cert, el nombre d'alts càrrecs vinculats a grans empreses privatitzades i que provenen del món de la política és molt elevat: Narcís Serra, Serra Ramoneda, Pizarro...
Això em recorda a tota l'ligarquia estatalista del comunisme irreal, quan tots els alts càrrecs del Partit Comunista van passar a dirgir els grans imperis empresarials post-comunistes.
Com és que la gent no veu això? Per què tothom critica als polítics i no diu res dels empresaris corruptes i antidemocràtics?
Publica un comentari a l'entrada