Crema fogueró, crema!

La nit de Sant Joan és nit d'alegria, nit d'enamorats, nit de felicitat, nit d'estels lluents, nit de gresca i xivarri, nit de petards, pólvora i xiulets que espeteguen, nit de coques i cava a dojo, nit de ball, nit d'excessos. És la nit en que les bruixes conjuren encanteris que transmuten la realitat, la nit en que els foguerons il·luminen els racons i contrades dels Països Catalans, la nit en que les herbes d'aromes profunds inicien la fermentació a les garrafes de vidre; la primera de les 40 nits en que la fórmula màgica farà brollar una ratafia màgica. La nit il·luminada per la flama del Canigó, que es passeja nua i a cavall dels Països Catalans abans d'esclatar i dansar en mil fogueres de llibertat.

Hem de recuperar amb urgència l'esperit de la Nit de Sant Joan, en que a Girona cremaven simultàniament més de 50 foguerons escampats pels racons més inversemblants de la ciutat. Fer barri, fer comunitat, fer caliu, fer festa, fer país. Això és Sant Joan, la Festa Nacional dels Països Catalans.

Una altra injustícia

Des de ja fa una bona colla de dies, davant de la nova seu de la Generalitat de Catalunya a  Girona, un grup de treballadores i treballadors  de la neteja fa una acampada de resistència per denunciar una situació molt injusta que pateixen, una agresió laboral que compta amb la complicitat del govern de la Generalitat de Catalunya.

Protesten per deixar clara quina és la situació i per reivindicar els seus drets, laborals, cosa cada cop més vulnerada sen aquests temps que corren. Treballaven per empreses que tenien encarregada la neteja dels diferents centres de la Generalitat a Girona  i amb la unificació dels serveis resultant de la inauguració del nou edifici la Generalitat va decidir convocar un nou concurs per adjudicar la neteja de l’edifici de Santa Caterina.

Vulnerant el conveni del sector,  la Generalitat no va incloure la subrogació dels treballadors entre les obligacions de la futura adjudicatària. El contracte es va adjudicar a una empresa que ocupa treballadors amb discapacitat, que perceben salaris inferiors, i que no ha subrogat les treballadora  i automàticament han perdut la feina. Aquesta ha estat una operació injusta i brutal, la majoria dels treballadors són dones , portaven molts anys de servei i a algunes els faltaven pocs anys per jubilar-se.

Els representants de la Generalitat, amb Jordi Marti Martinoy i Vicepresidència al capdavant han jugat un  paper del tot indigne en aquest afer, i han trigat massa temps a escoltar les demandes justes que els feien. Argumenten que la Generalitat ha canviat l'objecte del contracte i que la nova situació és inevitable. O sigui, que d'entrada se'n renten les mans. No m'explico per quina raó decideixen prescindir dels serveis d'unes treballadores que feien la seva feina amb eficiència, per què no poden continuar treballant?

A aquest cúmul de despropòsits cal afegir-hi també la pressió dels fatxendes de la Policia Municipal de Girona, que no se'ls ha acudit res més que anar a increpar a les resistents, empipant-les amb bestieses com ara que incomplien no sé quantes ordenances. Fins i tot les han denunciat i han hagut de comparèixer davant la justícia en un judici ràpid. Afortunadament el fiscal ha fet una petició d'absolució. Però la falta administrativa amb multa inclosa ja està tramitada.

Definitivament l'Ajuntament de Girona hauria de controlar més a aquests matons fatxendes que no tenen res més a fer que anar a empipar a unes treballadores en tant llastimosa situació.

Encoratjo als lectors d'aquest blog i a tothom que vagi a visitar les acampades, obrim els braços de la solidaritat i ajudem-les a recuperar la feina.

Si a més de tot això, als qui han perdut la feina per una decisió injusta ara els jutgen i els condemnen per l’acció de protesta que estan protagonitzant, ho trobaria doblement injust. Espero i desitjo, pel bé de l’ètica política, que aquestes maniobres contra els extreballadors no tinguin res a veure amb la intenció que quan vingui el president Montilla a inaugurar la seu de la Generalitat (diuen que el proper dia 16) no es topi amb la molèstia d’uns treballadors clamant per una decisió incorrecta del seu govern.

Cap a la Vaga General

Hi ha moltes raons per manifestar-se aquest dimarts 8 de juny. Jo ho faré, malgrat no compartir molts dels punts de vista dels sindicats convocants. Faré vaga i espero que avancem seriosament cap a una jornada de vaga general. Amb tot el que està passant no podem callar i fer veure que no passa res. Tants anys d'orgia financera i econòmica no poden quedar impunes i si les classes populars d'aquest país no plantem cara i alcem la veu quedarà provat i demostrat que amb el passotisme no es va enlloc.

Que cadascú faci el que cregui que ha de fer. Jo faré vaga i treballaré per assolir una vaga general. Ja n'hi ha prou de tants abusos, de tanta comèdia i de tants excessos.

http://www.defensadelaterra.org/

http://www.intersindical-csc.cat/

http://www.sindicatcos.cat/

Per què l'Ajuntament de Girona boicoteja entitats?

Des de fa una pila d'anys, la CUP, i d'altres organitzacions de l'esquerra independentista com ara Maulets, organitzem diferents actes al carrer. Concerts, activitats culturals, trobades...iniciatives diverses amb les quals pretenem entre d'altres coses donar a conèixer el nostre projecte, difondre idees i propostes, fomentar l'esperit crític, generar debat...en definitiva, enriquir la vida cultural de la ciutat.

I tradicionalment sempre hem tingut força problemes amb l'Ajuntament. De vegades, a Girona fer una activitat al carrer es converteix en una autèntica cursa d'obstacles, que s'han d'anar superant com es pot, i val a dir que sovint la cursa és tant dura que més d'un cop hem tirat la tovallola.

Les dificultats són molt variades depenent del moment, des d'una freqüent impossibilitat d'obtenir permisos fins a tot tipus de traves a l'hora de demanar els serveis necessaris, passant per una manifesta voluntat d'impedir que l'activitat es dugui a terme. Aquest passat cap de setmana la situació s'ha tornat a produïr, aquest cop li ha tocat als companys i companyes del SEPC

Estàvem convençuts/des que aquesta dinàmica era bàsicament contra aquells col·lectius més combatius de la ciutat, als quals calia silenciar des de l'Ajuntament. Han passat els anys i la cosa continua igual, o això crèiem.

Perquè si fins ara les víctimes erem la gent de la CUP; Maulets, El Forn, La Mâquia...ara la cosa ja és més greu perquè també afecta a entitats i organitzacions de l'àmbit cultural. Aquest passat cap de setmana la vocació obstruccionista de l'Ajuntament ha tornat a quedar palesa i la víctima ha estat  l'Agrupació d'Amics de la Sardana Terranostra. L'entitat organitza cada any l'Aplec de sardanes a la Devesa, a part d'una bona pila d'acte. Enguany l'Aplec ha topat amb una pila d'entrebancs, que han deixat un mal gust de boca als organitzadors de l'Aplec.

La llista és extensa i en alguns punts pot arribar a ser surrealista: Problemes manifestos amb l'entarimat, amb l'equip de só, amb l'accés als lavabos públics, amb l'aparcament de vehicles...El més patètic és la prohibició de fer un dinar públic a la Devesa, o la prohibició explícita de "tocar" els arbres ( ara pateixen pels arbres de la Devesa?)

També podem recollir queixes similars provinents d'altres entitats. En el marc del Pla Estratègic de Cultura que impulsa la mateixa regidoria de Cultura, hi ha entitats que denuncien les dificultats creixentts per a poder realitzar activitats al carrer. I fa uns mesos una entitat que treballa per difondre i promocionar la música a la nostra ciutat també va patir de valent a l'hora d'organitzar un concert.. Una història semblant va repetir-se l'any passat amb la Colla de Diables de la ciutat.

Aquesta pressió extraordinaria erosiona irreversiblement el teixit associatiu de Girona i ja em queden pocs dubtes que aquesta dinàmica maquiavèlica no sigui clarament premeditada. Hi ha un sector conservador de l'equip de govern tripartit de la ciutat que des de fa anys fa mans i mànigues per tal de posar pals a les rodes de les entitats. I aquesta actitud antidemocràtica està cremant entitats. Prou difícil és ja de per si tirar endavant una entitat, organitzar entitats, mobilitzar l'entorn i aglutinar voluntats en un mateix projecte com per haber de lluitar dia si dia també contra aquells que se suposa han de donar un cop de mà, no un cop de pal.

En canvi, els grans esdeveniments de l'alta cultura elitista com ara el Festival de Müsiques Religioses que organitza el pròpi Ajuntament compta amb totes les facilitats ( i pressupost) per a poder-se celebrar sense entrebancs, en una clara mostra de greuge cap al teixit associatiu de la ciutat.

Espero que aquesta llastimosa situació que es va repetint cíclicament s'acabi, pel bé de la nostra ciutat, i
espero que algún dia els responsables de Cultura i Via Pública hàgin de donar explicacions convincents davant de la ciutadania i justificar el perquè de l'actitud antidemocràtica que durant tants anys ha regit les seves àrees de gestió.

Encara no us heu anat a perdre per Les Pedreres? I a què espereu?

Si encara no us heu anat a perdre per aquests vorals us encoratjo a fer-ho en aquest darrer tram de primavera que acabem d'encetar. Amb una mica de paciència i sort podreu sentir el xiulet de l'oriol,embadalir-vos amb les esmolades refilades del rossinyol, que aquests dies entonen les darreres estrofes, observar el vol ràpid i àgil de les orenetes o meravellar-vos amb els colors llampants de les sempre simpàtiques cardines. L'indret té un innegable valor cultural i ambiental i ja comença a ser hora que tota la ciutadania gironina se'l faci ben seu. Malauradament aquests viaranys no están exemptes de degradació i l'ombra de l'abandonament, els abocaments i el menyspreu per la natura plana damunt seu. Però afortunadament una colla d'entitats han enfilat l'agulla i ja treballen per a dotar l'espai d'un pla de gestió que en garanteixi la conservació, n'exploti les potencialitats pedagògies i en divulgui els valors culturals, ambientals, patrimonials, històrics i de lleure que brollen a cabassos d'aquest magnífic i futur parc.