Sentència i reacció (i II)

A pocs dies per a la gran manifestació convocada per Omnium Cultural sota el lema "Som una Nació, Nosaltres Decidim", s'ha desfermat una polèmica absurda sobre qui ha d'encapçalar la manifestació. Sembla que ara el gran tema és qui anirà  al capdavant, si el president Montilla darrera d'una gran senyera o Omnium Cultural darrera una pancarta amb el lema esmentat.

Personalment no penso malgastar més segons del meu temps en aquest afer perquè no és aquest el tema que manté el país en una commoció política. El que ha sacsejat la consciència política principatina ha estat la Sentència emesa pel Tribunal Constitucional, una sentència que és una ingerència espanyola de primer nivell i amb conseqüències polítiques trascendentals, ja que pot deixar invalidades múltiples lleis aprovades pel Parlament de Catalunya en diferents àmbits : Vegueries, cinema, justícia, finançament, la definició de nació...

Amb aquesta sentència l'estat espanyol està traslladant un missatge molt clar a la societat catalana. Ens diuen que no podem anar més enllà del que ells marquen i deixen la nostra capacitat d'autogovern invalidada, sense cap efecte, el poble de Catalunya no té dret a pronunciar-se col·lectivament més enllà del que marquen els límits fixats en la Constitució espanyola, un missatge diàfan.

La reacció dels partits polítics catalans i de la societat civil ha estat gradual i progressiva, i s'ha traduït de moment en la convocatòria d'una manifestació que es pretén massiva i unitària, un acte de reafirmació nacional i en contra de la sentència. Casualitats de la vida, el desencís estatutàri ha coincidit en el temps amb la brillant participació de la selecció espanyola al Mundial de Futbol de Sud-Àfrica, que ha fet aflorar un sentiment patriòtic espanyol que feia molts anys que no es manifestava ( a Catalunya) amb aquesta intensitat.

Càntics espanyolistes, exhibició massiva de banderes i símbols espanyols, satisfacció generalitzada i orgull patriòtic espanyol. Tot això ha fet aflorar la "roja" i està fent les delícies de tertulians i columnistes espanyolistes, que en les tertúlies polítiques (infumables)  d'Intereconomia i El Mundo pren la seva màxima expressió i culminació. És divertit veure en ple orgasme patrìòtic a  tot un no nacionalista com l'Aleix Vidal Quadres i altres personatges encara més grotescos i de dretes.

Entre la defensa de l'Estatut que faran els sectors autonomistes ( PSC, IC-V...) i la protesta estricte en contra de la sentència que faran les forces regionalistes ( CDC, UDC, sectors d'ERC...) cal articular i vertebrar una resposta netament independentista i democràtica, que evidentment ha d'anar més enllà de la participació a la manifestació de dissabte. La CUP té la responsabilitat històrica d'encapçalar un moviment autodeterminista que aposta per la radicalitat democràtica i per avançar cap a un escenari de democràcia real que doni la paraula al poble lliurement i sense ingerències.

Aquest dissabte Barcelona ha d'eclosionar i ofegar l'espanyolisme latent que plana sobre el poble català en forma de sentències del TC i en forma de futbol, una eclosió que ha d'ofegar també les veus autonomistes i que ha de culminar amb la convocatòria vinculant d'un Referèndum Nacional per la Independència de la Nació Catalana.