El 29 de setembre faré vaga, per la dignitat i pel futur.

Vivim temps d'incertesa,  retallades socials a cop de decret i convulsions socials. La crisi econòmica i social que s'ha desfermat al món arran del col·lapse financer de la gran banca i de la fallida de grans empreses transnacionals, ha abocat a bona part dels països d'arreu del món, a una situació de crisi econòmica que s'ha convertit a marxes forçades en una crisi social que afecta ja a milions de persones.

Atur, precarietat, endeutament, expropiacions, embargaments...comença ja a ser una constant que no s'atura i son moltes les persones que es troben immerses en una espiral que sembla no tenir aturador. Les xifres d'atur són vertaderament preocupants, especialment l'atur juvenil, i afecten a àmplies capes socials i diferents sectors professionals. Especialment preocupant és el progressiu tancament d'empreses, que aboca a col·lectius majors de 45 anys a la intempèrie d'un mercat laboral on és difícil trobar-hi futur.

L'FMI, la UE i d'altres organismes mundials dissenyen receptes per sortir de la crisi, i ho tornen a fer per la dreta. Sembla que per aquesta gent l'única sortida a la crisi passa per retallar novament l'estat del benestar. Ens trobem si fa no fa en el mateix punt que als 70, quan en plena crisi del petroli els gurus de l'economia liberal, de la ma de Tatcher i Reegan,  van cuinar unes receptes que reforçaven el paper dels mercats i diluïen la força dels estats i la societat civil.  Ha acabat passant el que jo personalment no m'esperava, el capitalisme es reforça i planifica una sortida a la crisi per la dreta, aferrant-se a conceptes com la competitivitat, la flexibilitat, l'augment de la productivitat i el creixement del PIB. El mite del risc i la flexibilitat son les religions que a ultrança volen tirar endavant tota aquesta colla de depravats.

I és en aquest context on cal situar les mesures econòmiques impulsades pel govern Zapatero, amb el suport  parlamentari del PNB i de CIU i amb la passivitat inoperant de les esquerres "autonòmiques". Òbviament el PP no hi dóna suport perquè els hereus del feixisme aposten per endurir encara més les retallades, malgrat no s'atreveixin a dir-ho, ja els va bé que ZP es desgasti.

L'Estat de Benestar: pensions, prestacions socials, sanitat, educació....és segons els gurus de l'economia liberal, una llosa que cal aprimar i retallar, i en això estant. I no afluixen, a cada dècada que passa collen més i més els cargols, aquesta colla de pervertits. Els drets laborals i el mercat de treball són una de les obsessions clàssiques dels arquitectes de l'economia liberal, i aprofiten els governs socialistes per colar successives reformes laborals. La que planteja el govern i que aprovarà en breu ( si no ho impedim) aprofundeix en aquesta direcció: escapçar drets laborals, escurçar prestacions i enfortir les el poder empresarial. Tot plegat planteja un panorama dantesc.

Si no plantem cara, si deixem passar aquests abusos com si res, si no assanyelem als responsables i els posem contra les cordes, llavors no ens queixem perquè tindrem el que ens mereixem.

Jo ho tinc molt clar, el 29 de setembre faré vaga.