Diguem-ho clar, son centenars, milers, les persones que subscriuen al 100% que "la política és una merda!. Joves, treballadors qualificats, empresaris, autònoms, cooperativistes, funcionaris, mestres, conductors de carretó a les indústries, camillers, lampistes, transportistes, jardiners, fusters, perrquers, aturats i aturades, pensionistes....segurament el ventall és tant transversal com la pròpia societat.
A banda dels anàlisis que puguin fer-ne politòlegs i sociòlegs, admeto que el que s'anomena desafecció política és un fenòmen tant complexe com simple. I amb tota seguretat que un gruix important de càrrecs electes donen sobrats motius a molta gent per pensar que la política, efectivament, no només no serveix per res sinó que és més una nosa que un servei útil.
Vist des d'una perspectiva de carrer, de ciutadà treballador que lluita per tirar endavant la família i l'economia domèstica, les discussions de polítics, crítiques i contracrítiques que difonen els mitjans de comunicació, sonen a un idioma desconegut, a literatura de mala qualitat per dir-ho en termes suaus. És molta la gent que percep que els càrrecs electes bàsicament viuen del cuento, no foten brot i que es dediquen a reproduïr un joc teatral basat en un estira i arronsa absurd.. Agradi o no, aquesta percepció ha arrelat en molta gent, tant a nivell municipal com nacional. Focalitzo el fenòmen a Catalunya perquè no disposo de prou elements com per analitzar el que passa a d'altres països europeus del nostre entorn o en d'altres realitats més allunyades. Però em dóna la sensació que el fenomen no és exclusiu de casa nostra.
Quan jo tenia 18 anys ho deia ben clarament: "la política és una merda i tots els polítics son iguals, xerren pels descosits, diuen coses que no s'entenen i tinc la sensació que no serveixen per res". I en certa manera encara ho penso. Els mitjans de comunicació reprodueixen el "joc" de la democràcia, basat en declaracions calculades englobades en estratègies de partit amb la finalitat de guanyar eleccions i obtenir càrrecs. I aquest joc de vegades esgota, avorreix i fastigueja. I hi ha una sensació creixent de que la política no serveix per res.
Han passat 21 anys i avui jo mateix soc portaveu d'una formació política. I em trobo que 21 anys després allò de què jo em queixava m'ho diu força gent a cau d'orella. "Navarro, però que fas tu fent de polític?" "Tots sou igual" O sigui que aquí no hi ha distinció entre ideologies, un sector important de la població engloba en el mateix sac esquerres i dretes, professionals i vocacionals. La CUP, que no té representació a Girona, també és percebuda per aquests sectors ciutadans com a més del mateix. Reconec que la situació em supera, i per més que m'hi esforço no trobo la manera de convèncer de que no tot és blanc o negre.
Ja he assenyalat que aquesta qüestió és molt complexe. El sistema democràtic, el sufragi universal, el parlamentarisme, el muncipalisme, l'assemblearisme, l'activisme polític i social....son formules per a canalitzar les demandes del poble i per a organitzar la pròpia societat, en principi sota unes normes establertes i amb la finalitat de garantir uns serveis, drets i deures per a tothom. Però llavors per què la política i la democràcia està tant desprestigiada?
Tenen els polítics la culpa de tot? Només ells tenen la responsabilitat de que tot sigui un desastre? Quina és la funció dels ciutadans i ciutadanes? I els mitjans de comunicació? i les empreses? La ciutadania s'hauria d'implicar més en els afers col·lectius? Hi ha alguna opció política que tingui la solució a tot? És l'extrema dreta la força emergent a les democràcies europees? I les esquerres transformadores? Tenen futur? Que potser algú pensa que una dictadura és millor que una democràcia? Volem líders messiànics a l'estil Berlusconi? Vivim sota la dictadura dels grans partits polítics? Està la política segrestada pel poder econòmic i mediàtic? Per quina raó part de la ciutadania que critica la política no s'implica en els afers del seu barri o comunitat?
No tinc resposta a aquestes o a d'altres preguntes, el que si que tinc clar és que ningú ens regalarà res, i que més enllà de partits i institucions hi ha tot un teixit associatiu i veïnal que necessita el suport de la ciutadania. Només amb una societat civil forta i organitzada podrem avançar com a societat, progressar com a individus i enriquir-nos com a ciutadans.
4 comentaris:
Cada pais té la classe política que es mereix. El pensament polític d'un nombre creixent de ciutadans es limita a 2 idees: tots són "iguals", tots són uns "xoriços". Logicament aquestes idees només poden significar que la Política cada vegada estigui més dominada per una Casta professional que primi els seus interessos personals sobre els colectius.
És per això que jo penso que la ciutadania ha de sortir al carrer, assumir responsabilitats i convertir la política en una eina diària per a resoldre problemes.
si la gent assumeix responsabilitats, si surt al carrer, si planta cara, si alça el cap i s'enfronta als problemes col·lectius, llavors els "polítics" professionals hauran de plegar, només els vocacionals tindran sentit.
Hola Jordi. Engegues el noticiari i el primer són els polítics la majoria de vegades, com vols que els ciutadans no n'acabin tips? Creus que com va passar ahir, la caricatura de l'actual President de la Generalitat ha de ser notícia? Com vols que no estigui desprestigiada la política que fins i tot el més petit municipi s'entrega a les mans de la corrupció, com ha passat no fa massa a Aiguaviva i d'altres municipis de Girona? A sobre ens reclamen responsabilitats tals com pagar una desastrosa política econòmica, mentre ells es queden tant panxos procurant-se una jubilació daurada en una gran empresa privada o un banc, com em penso que passarà amb el Castells. Aquí hi ha una crisi, hi ha aturats i ningú es mou, com molt bé denunciava en Clapés no fa masses mesos, et deixo un enllaç:
http://www.ivoox.com/discurs-denuncia-toni-clapes-versio-rac1-audios-mp3_rf_295443_1.html
Moltes decisions polítiques no s'entenen si no hi ha amiguisme o influencies, t'estranya que la gent quedi exhausta, o el mateix, cornuts i pagar el beure? L'antic alcalde de Girona va fer passar la N-II per la Vall de Sant Daniel, destrossant el pulmó de Girona i 10 anys després es van lliurar de peatge quedant aquella carretera bastant obsoleta. En Nadal en cap moment va atendre a les reclamacions dels ciutadans, com vols que no ens sentim impotents. Tenim un munt d'entitats administratives solapades (Estat, Generalitat, Diputacions, Consells Comarcals, Municipis) que moltes vegades es procuren fer-se la competència, ens preguntes si n'estem farts, Jordi? Les practiques irregulars en política tindrien d'estar molt més penades, l'eficiència tindria de ser l'objectiu prioritari, i recuperar el costum grec de l'ostracisme no aniria gens malament a molts polítics que ens han col·locat al caire de l'abisme. Salutacions!
Hola Nahim, disculpa el retard en la resposta.
Mira, segurament tens raó en tot el que dius. Hi ha un excés de política en els telenotícies. Però això és culpa dels propis politics i dels mitjans de comunicació, que actuen com un quart poder i fan i desfan el que els dóna la gana. I també permet dir-m'ho, de la pròpia gent, que mira les cròniques polítiques, que s'assemblen més a noticies del cor que a cròniques informatives.
Has posat l'exemple d'en Nadal i la variant de la N-II: Jo llavors era molt jovenet però ja anava a les manis contra la variant i vaig col·laborar amb el moviment antivariant. I avui continua havent-hi motius per mobilitzar-se: MAT, AVE, Nuclears, Quart cinturó... Si la ciutadania d'aquest país no s'enfronta als abusos d'empreses i polítics perdrem el país, el territori i la cultura.
Segurament tens raó en tot, l'esgotament de la ciutadania és majúscul. Però com he escrit en el meu article inicial jo no combrego amb la correcció política. Per tant et diré clar i amb sinceritat el que penso.
Penso que els que esteu emprenyats haurieu de fer més. Si penseu que un polític és un fill de puta li heu d'anar a dir a la cara. S'ha de passar a l'acció, jo porto molts anys barallant-me per la defensa del territori, he rebut hosties de la policia i sé que en cauran més. Però intento des de les meves limitades possibilitats canviar les coses.
Penso que cal sortir al carrer, cal que la ciutadania faci un pas més i que deixi en evidència a molts polítics, empresaris i periodistes corruptes i acomodats,que han fet de la democràcia el seu modus vivendi.
Cert, la política està desprestigiada. Per això penso que cal superar l'actual etapa i refundar la democràcia. Però res de tot això passarà si la ciutadania no planta cara al carrer. De fet els principals interessats en la desafecció i el fastigajament ciutadà son els propis polítics. Quan més callada i passota sigui la gent més tranquils estaran per poder fer i desfer el que els vingui en gana.
Queixar-se és molt fàcil, actuar és complicat, cansat i poc agraït. Però conec militants i persones honestes que porten molts anys lluitant, de forma silenciosa i discreta, però constant i valenta. Per mi aquests son els vertaders polítcs, gent que a canvi de res s'esforça i s'enfronta a qui calgui per a defensar unes idees i uns valors.
Publica un comentari a l'entrada