dissabte, 27 de febrer del 2010

Salt, el meu poble

Aquests dies Salt ha atret l'interès de molt mitjans de comunicació, que estimulats per l'espectacularitat d'alguns episodis i enfrontaments entre comunitats, no han dubtat a fer carnassa mediàtica d'un poble amb problemes i conflictes i que lluita per tirar endavant.

Jo, com tants gironins de finals dels 70 i principis dels 80 vaig ser expulsat de la capital i amb la meva família ens vam instal·lar en un barri nou i perifèric que s'havia construït a correcuita a Salt. L'any 80 jo tenia 8 anys i un nou barri m'esperava, les Teixidores i les Filadores, un barri que acullia gairebé 2500 persones i que s'ubicava a les immediacions de l'antiga fàbrica Coma-Cros.

Un barri amb problemes i sobrepoblat, un barri que representava la realitat social i urbanística de l'àrea metropolitana de Girona, a Salt li va tocar viure el que Girona no va voler viure, un creixement urbanístic i demogràfic desbocat i incontrolat, amb especulació i corrupció inclosa. Salt ja era aleshores un poble amb problemes i conflictes de convivència i la meva escola, la famosa Farga, ja era fa llavors un polvorí. Al menys és la meva opinió subjectiva, la vivència que jo vaig experimentar.

I malgrat que els mitjans de comunicació no en vulguin dir res, és evident que tota aquesta dinàmica té una relació directa amb el que ha passat aquesta setmana, salt ha vist com l'índex d'immigració arribava a un 45% en uns pocs anys, i gestionar això no és gens fàcil. Calen recursos, diàleg, voluntat i moltes més eines per tal d'assolir un clima de convivència raonable.

Jo no sóc expert en mediació cultural, simplement sóc un ciutadà que estimo Salt, i que voldria que el 3 de març, data en que es commemora la independència de la vila, fos una data celebrada per tothom, vingui d'on vingui, i que Salt fos un poble estimat pels seus habitants, que els omplis d'orgull.

No ha deixat de cridar-me l'atenció les reflexions d'un jove saltenc d'origen marroquí que expressava que ell també està fart dels delinqüents, i que el que calia segons ell és enviar als delinqüents al seu país d'orígen. També es queixava que aquests dies la policia l'ha aturat una pila de vegades; certament això és molt injust, no podem actuar policialment i indiscriminadament perquè serà pitjor el remei que el mal.

Tanmateix, i sent conscient de la meva ingenuitat, crec que val la pena intentar-ho, ens hi juguem el futur dels nostres fills, del poble de Salt, d'una realitat que també afecta directament a la veïna Girona, ciutat en la qual jo ara visc i on están creixent els meus fills. I Girona no s'hauria d'abstenir en donar un cop de ma a Salt, perquè els gironins deuen molt a Salt, i hauríen(m) de tornar els deutes.

Des de la meva humiltat i la meva determinació ciutadana proposo un gran pacte ciutadà a Salt, que aglutini voluntats i comunitats, que contribueixi a enfortir lligans i vincles entre el poble i els seus ciutadans, una gran moblització ciutadana que aïlli als feixistes de dretes tipus Plataforma per Catalunya
( que poden arrelar en qualsevol moment) i que exclogui de la vida pública la influència dels Imans totalitaris neofeixistes, dos extrems que es retroalimenten. Un gran pacte que no margini al jovent d'orígen immigrant, que no els aboqui a l'atur i la precarietat, un acord per fer els carrers i places, l'espai públic, un lloc segur per a tothom i la gent no hagi de patir per ser atracada en qualsevol moment. En definitiva, un gran pacte pel futur col·lectiu de Salt.


Sigui com sigui aquests dies cal molta serenor i sang freda, no deixar-se endur pels baixos instints i sobretot pensar en el futur, la convivència i el diàleg.

El parc de les Pedreres a debat

Divendres, 12 de març a les 7 de la tarda al Centre Cultural la Mercè
Taula rodona:

 El Parc de les Pedreres
 Present i futur dels grans parcs de Girona: Les Pedreres i La Devesa


amb la participació de:

 - Xavier Paunero, geògraf de la UdG
 - Pilar Adroher, presidenta de l'AV Les Pedreres
- Josep Plazas, president de l'AV de la Devesa-Güell
- Ponç Feliu, regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona
- Josep Maria Nolla, professor d'història de la UdG

Moderarà el debat un membre de la Comissió Ambiental de la CUP


Torn obert al públic de precs i preguntes. Final amb refresc i pica-pica

Organitza: AV LES PEDRERES-FORA MURALLA I CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR

divendres, 19 de febrer del 2010

Girona, ciutat sense ànima?


Girona, capital de comarca i de demarcació, ciutat europea i transfronterera, connectada a Europa via aeroport, marítima,  ferroviària ( tren convencional i TGV  en un futur)  i xarxa viària. Girona s'ha convertit en l'epicentre d'una gran àrea econòmica que engloba ciutats de la quarta corona metropolitana catalana, així com l'aglomeració urbana  de Perpinyà.

Els grans moviments de capital,  els fluxos de mercaderies i els intercanvis comercials determinen en bona mesura la geografia urbana i la configuració territorial. Bona mostra d'això és l'expulsió de determinades activitats econòmiques cap a les perifèries urbanes de la ciutat i la redefinició funcional de diferents sectors cèntrics de la ciutat, que acullen funcions residencials, comercials, d'oci...reforzant així la zonificació i homogeneitzant els usos, tot desbordant la clàssica barreja d'usos característica de la ciutat mediterrania. Capítol a part són les conseqüències que en termes de mobilitat implica aquest model, que incentiva indiscriminadament l'ús del vehicle privat.

En virtud d'aquesta lògica, el nostre barri vell i els seus entorns acullen les seus de les diferents administracions ( municipal, provincial, autonòmica i estatal), la qual cosa ha modificat la funcionalitat urbana d'aquest espai, que rep milers de funcionaris. A tot això cal afegir-hi el fluxe incessant de turistes, que de la ma dels vols de baix cost, han arribat massivament a la ciutat dels quatre rius, tot fotografiant i filmant espais com la Catedral, la Rambla, el Call Jueu, el Passeig Arqueològic...

Tota aquesta redefinició urbana i funcional està redibuixant el mapa urbà de Girona i construïnt una ciutat sense ànima ni personalitat, allunyant-la de la seva història i esborrant-ne les arrels populars que li imprimeixen caràcter. L'explosió de franquícies comercials,  l'arraconament de comerços tradicionals ( l'últim a tancar ha estat la Ferreteria Puig)  la rehabilitació de les façanes de l'Onyar, la rehabilitació de l'antic Hospital Santa Caterina i posterior transformació en seu de la Generalitat...entre d'altres, contribueixen a reforçar el nou rol  del barri vell, reconvertit en un petit parc temàtic que cada cop s'assembla més a una ciutat despersonaltizada i sense ànima com  Perpinyà.

I és que cada cop més hem escollit apropar-nos al model americà de ciutat, és a dir, en ciutats funcionals sense ànima. Volem realment que Girona esdevingui una ciutat sense ànima i despersonalitzada? Jo no ho vull veure ni en pintura.