La crisi econòmica va començar amb l’esclat de la bombolla immobiliària, però poc després es va estendre a d'altres sectors econòmics i socials. Fins a l'any 2008 els bancs finançaven el 100% (de vegades més i tot!) de la compra d'habitatges, sense mirar prim ni tenir en compte la capacitat econòmica real i de futur de les famílies per retornar les hipoteques.
Uns bancs que taxaven el valor dels immobles a l’alça, seguint criteris purament especulatius i basats en l’espiral inflacionista del sector, molt per sobre del cost real. Unes condicions aparentment òptimes que van enlluernar molta gent amb necessitat d’habitatge. Recordem que a Catalunya el mercat de l'habitatge difereix substancialment dels països del nostre entorn europeu. A priori semblava que el dret fonamental a l'habitatge quedava per fi garantit, especialment en l'opció de compra, molt més assequible (aparentment, insisteixo) que l'opció de lloguer.
Però la bombolla immobiliària ha esclatat i el marc legal que acompanya el tràgic procés de correcció d’aquesta situació fictícia deixa a desenes de milers de ciutadans desemparats i perseguits per la llei. Un marc legal que obvia les causes del problema: els impulsors i els creadors de la bombolla, primer, i de la crisi, després, i que culpabilitza i penalitza exclusivament l’insolvent família que serà desnonada. Amb aquest marc legal, a la família que no pot seguir pagant els terminis de la hipoteca se li reclama l’immoble, i si aquest no és venut amb èxit al mercat, se li reclama igualment continuar pagant el deute. I és aquesta situació la que porta moltes famílies a ser desnonades de la seva llar i les obliga a seguir pagant la hipoteca de l’immoble que ja no tenen.
La moció que es va aprovar ahir al Ple de l'Ajuntament de Girona és una bona mesura per avançar en la resolució d'aquesta preocupant tendència que manté milers de persones en una situació de precarietat econòmica i endeutament que compromet seriosament el seu projecte de vida. És imprescindible adequar la legalitat a l'actual situació de crisi, i és un deure moral trobar fórmules que permetin reordenar el deute de les famílies en risc de desnonament i capgirar la seva situació. Condonar el deute, oferir facilitats de pagament, adequar el preu de l'habitatge a uns preus reals i raonables, donar l'opció de lloguer... qualsevol cosa que no impliqui la pèrdua del dret a l'habitatge. Serà feina de totes les administracions i de la ciutadania vetllar per això.
2 comentaris:
Molt bones,
La situació que comentes és real i molt trista, estic d'acord amb el que dius i serà molt pitjor en els pròxims mesos.
La raó és que la majoria d'índex hipotecaris està referenciat al Euribor (95% dels casos) que depèn del tipus d'interès del Banc Central Europeu i actualment, ja hi ha veus en el marc internacional que demanen pujar els tipus d'interès. Països com Alemanya (realment qui mana), tenen un creixement anual del 3% i necessiten un tipus més alt que el actual per tal de frenar la inflació per poder ser competitius.
La situació serà dramàtica ja que les empreses i famílies catalanes no podran assumir un cost de finançament superior al actual. Serà més difícil accedir al crèdit i el crèdit que ja està concedit serà més alt i per tant difícil de poder tornar.
Ferran Gallofré
Jo feia referència explícita en el post a una qüestió molt concreta: les hipoteques i el mercat de l'habitatge, un àmbit que sens dubte és prou important en l'economia catalana.
I aquí rau precisament la clau. Per tal de capgirar la situació crec que hem d'avançar cap a un canvi de paradigma en relació a les polítiques d'habitatge. Cal superar el paradigma de la compra i fomentar més les polítiques de lloguer. El preu del diner és un factor que no podem controlar però si que tenim la capacitat per impulsar un canvi de cultura que ens apropi més a la realitat d'alguns països europeus.
El crèdit ara per ara és un luxe cada cop de més dificil accés. Canviem doncs el paradigma, potenciem els lloguers i superem definitivament un model que ens ha portat al col·lapse financer i econòmic.
Publica un comentari a l'entrada