Avui divendres 1 de juliol s'ha constituït finalment el nou Ajuntament de Girona, fruit del que van emetre les urnes el passat 22 de maig. He de dir que jo no estic acostumat als actes institucionals i protocol·laris, i el d'avui ho ha estat, i molt. L'estat espanyol ens obliga als càrrecs electes a jurar lleialtat la Constitució espanyola i al rei, requisit indispensable si volem exercir la responsabilitat pública dictada per la voluntat popular expressada lliurement a les urnes.
Una imposició que avui m'he vist obligat a prometre, però per imperatiu legal. Admeto que la presència de representants (impecablement uniformats i engalonats) al Saló de Plens de la Guardia Civil i de la Policia Nacional, m'ha impressionat força. Però no suficient com per dissuadir-me de declarar que no reconec ni la Constitució espanyola ni al Rei d'Espanya, i que lluitaré per combatre allò que representen, igual que treballaré per aconseguir que s'enretiri el quadre borbònic que presideix el Saló de Plens.
Un cop superats els formalismes m'ha tocat formular un discurs, en el qual he exposat breument i resumida els principals eixos programàtics de la CUP. Per mi son importantíssims els barris de la ciutat, les entitats, el combat contra les retallades i la defensa dels serveis públics, la participació ciutadana i directa, el respecte absolut a la natura, la planificació territorial, l'educació i la xarxa d'escoles, biblioteques, centres oberts, centres cívics... Molta feina per fer, pocs recursos econòmics a les arques i uns temps de descrèdit absolut de la política. Però assumim el repte de continuar lluitant en aquests temps adversos, de crisi capitalista i de valors, continuar treballant per la llibertat dels Països Catalans, per la nostra estimada ciutat i pels nostres meravellosos barris.
Vull reconèixer públicament que avui he comès un error greu. No he felicitat al nou alcalde Carles Puigdemont, una relliscada que probablement en Carles no haurà passat per alt, com és lògic. Evidentment les distàncies ideològiques que em separen del nou alcalde de CDC són molt grans, però vull remarcar el respecte que em mereix en Carles i estic moralment obligat a disculpar-me, públicament i cara a cara amb ell, per respecte.
Avui hi ha hagut concentració d'indignats a les portes de l'Ajuntament, a la plaça del Vi, la plaça del poble on tantes i tantes persones ens hi hem manifestat infinitat de vegades. He parlat amb ells i comparteixo les seves reivindicacions, no hem pogut parlar extensament però tinc intenció d'assistir a una de les seves assemblees i escoltar-los, dialogar-hi. En aquests temps desafectes la tasca de persones com ells és imprescindible, necessària i els vull encoratjar a seguir lluitant perquè no hi ha cap altre camí possible.
Dir-los públicament que la CUP vol treballar per transformar la realitat però que nosaltres sols no ho aconseguirem, les coses son molt complexes i és molt difícil solucionar les coses, de moment nosaltres no ho hem aconseguit, però aspirem a seguir en el camí de la perseverança, amb la persistència del ferrer que treballa incansablement el ferro.
Voldria fer un petit homenatge a les entitats d'aquesta ciutat, que tant i tant treballen, als barris de Girona, des de Santa Eugènia fins a Sant Narcís, passant per Sant Daniel, les Pedreres i el Pont Major. Barris com ara l'Avellaneda, Can Gibert, Fontajau, Taialà, Germans Sàbat, Domeny, l'Eixample, el Pla de Palau, Montilivi, Sant Pau, Campdorà, Torre Gironella, Montjuic, el Barri Vell i La Torrassa. Aquí hi ha una munió d'entitats, associacions de veïns, AMPAS, moviments socials, col·lectius... que treballen incansablement per la ciutat, a totes hores, gent que s'hi deixa la pell. No he tingut encara l'ocasió de llegir el nou llibre d'Sthepen Hessel; "comprometeu-vos!" però sens dubte que a Girona la gent s'hauria de comprometre aquí, amb els herois dels barris.
Soc fill de barri, fill de classe obrera, d'arrels andaluses i catalanes, arrels pageses, agraeixo profundament tot el que m'han ensenyat i donat la meva família, els meus amics, els meus companys de lluita, i tanta i tanta gent que he conegut en el combat per una terra lliure, una natura respectada i una societat més justa. Avui començo una nova etapa de la meva vida, farcida de reptes, complexitats, dificultats i segur que molts bons moments. Em poso al servei de la ciutadania gironina, treballaré i donaré tot el que pugui, aportaré els meus coneixements i la meva dedicació a treballar per una ciutat de Girona més justa, lliure i ecològica; crec que és una responsabilitat que tot ciutadà hauria de poder exercir d'una manera o d'una altra.
Una imposició que avui m'he vist obligat a prometre, però per imperatiu legal. Admeto que la presència de representants (impecablement uniformats i engalonats) al Saló de Plens de la Guardia Civil i de la Policia Nacional, m'ha impressionat força. Però no suficient com per dissuadir-me de declarar que no reconec ni la Constitució espanyola ni al Rei d'Espanya, i que lluitaré per combatre allò que representen, igual que treballaré per aconseguir que s'enretiri el quadre borbònic que presideix el Saló de Plens.
Un cop superats els formalismes m'ha tocat formular un discurs, en el qual he exposat breument i resumida els principals eixos programàtics de la CUP. Per mi son importantíssims els barris de la ciutat, les entitats, el combat contra les retallades i la defensa dels serveis públics, la participació ciutadana i directa, el respecte absolut a la natura, la planificació territorial, l'educació i la xarxa d'escoles, biblioteques, centres oberts, centres cívics... Molta feina per fer, pocs recursos econòmics a les arques i uns temps de descrèdit absolut de la política. Però assumim el repte de continuar lluitant en aquests temps adversos, de crisi capitalista i de valors, continuar treballant per la llibertat dels Països Catalans, per la nostra estimada ciutat i pels nostres meravellosos barris.
Vull reconèixer públicament que avui he comès un error greu. No he felicitat al nou alcalde Carles Puigdemont, una relliscada que probablement en Carles no haurà passat per alt, com és lògic. Evidentment les distàncies ideològiques que em separen del nou alcalde de CDC són molt grans, però vull remarcar el respecte que em mereix en Carles i estic moralment obligat a disculpar-me, públicament i cara a cara amb ell, per respecte.
Avui hi ha hagut concentració d'indignats a les portes de l'Ajuntament, a la plaça del Vi, la plaça del poble on tantes i tantes persones ens hi hem manifestat infinitat de vegades. He parlat amb ells i comparteixo les seves reivindicacions, no hem pogut parlar extensament però tinc intenció d'assistir a una de les seves assemblees i escoltar-los, dialogar-hi. En aquests temps desafectes la tasca de persones com ells és imprescindible, necessària i els vull encoratjar a seguir lluitant perquè no hi ha cap altre camí possible.
Dir-los públicament que la CUP vol treballar per transformar la realitat però que nosaltres sols no ho aconseguirem, les coses son molt complexes i és molt difícil solucionar les coses, de moment nosaltres no ho hem aconseguit, però aspirem a seguir en el camí de la perseverança, amb la persistència del ferrer que treballa incansablement el ferro.
Voldria fer un petit homenatge a les entitats d'aquesta ciutat, que tant i tant treballen, als barris de Girona, des de Santa Eugènia fins a Sant Narcís, passant per Sant Daniel, les Pedreres i el Pont Major. Barris com ara l'Avellaneda, Can Gibert, Fontajau, Taialà, Germans Sàbat, Domeny, l'Eixample, el Pla de Palau, Montilivi, Sant Pau, Campdorà, Torre Gironella, Montjuic, el Barri Vell i La Torrassa. Aquí hi ha una munió d'entitats, associacions de veïns, AMPAS, moviments socials, col·lectius... que treballen incansablement per la ciutat, a totes hores, gent que s'hi deixa la pell. No he tingut encara l'ocasió de llegir el nou llibre d'Sthepen Hessel; "comprometeu-vos!" però sens dubte que a Girona la gent s'hauria de comprometre aquí, amb els herois dels barris.
Soc fill de barri, fill de classe obrera, d'arrels andaluses i catalanes, arrels pageses, agraeixo profundament tot el que m'han ensenyat i donat la meva família, els meus amics, els meus companys de lluita, i tanta i tanta gent que he conegut en el combat per una terra lliure, una natura respectada i una societat més justa. Avui començo una nova etapa de la meva vida, farcida de reptes, complexitats, dificultats i segur que molts bons moments. Em poso al servei de la ciutadania gironina, treballaré i donaré tot el que pugui, aportaré els meus coneixements i la meva dedicació a treballar per una ciutat de Girona més justa, lliure i ecològica; crec que és una responsabilitat que tot ciutadà hauria de poder exercir d'una manera o d'una altra.
2 comentaris:
Endavant Jordi, tots sabem que és difícil canviar les coses però el valor està en intentar-ho posant-hi esforç, honradesa i transparència. Gràcies per mantenir-nos informats a través del teu blog.
Chantal
Molta força i molta sort en aquesta nova etapa. Ens cal gent com vosaltres a l'Ajuntament.
Publica un comentari a l'entrada